Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui només té un fill, sol criar-lo totxo

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. Els pares i els fills», p. 55. Pagès Editors.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 144. Editorial Claret.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Aplicat a aquells que no volen tenir més d'un fill i li dediquen totes les seves atencions fins a l'extrem de malcriar-lo.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La llar», p. 88. Editorial de Vecchi.
Totxo = simple, bajoc, embadalit. Es diu perquè els fills dits povils o pubills tarden més a espavilar-se que si tingueren germans més grans.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer del parentiu», p. 576. Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys dels fills, la llar i els amics», p. 39. Editorial Millà.
Equivalent en castellà: Un hijo solo, mal criado.
Parés i Puntas, Anna (1997): Diccionari de refranys català-castella castellà-català «Fill», p. 62. Edicions 62.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 262. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics», p. 53. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la casa, els fills, els parents i els amics». Web.