Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners

11 recurrències en 4 variants.

3. Vilafranca del Penedès, / moltes vinyes i pocs diners (1982, 1 font)

Lloc: Penedès.

Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Geografia folklòrica», p. 29. Museu de Vilafranca.

4. Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners (1951, 8 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1221. Editorial Selecta-Catalonia.

Publicat a El 3 de vuit (19-10-12). Les dites tòpiques són les expressions referides a pobles, als llocs, o a persones. Els pobles, tots, tenen la seua experiència de vida i l'han concentrada en refranys, axiomes, sentències, dites,… poc raonades, però quasi indiscutibles, perquè s'imposen per l'evidència. Molt sovint són de caire vexatori i fins insultant, o poden servir per cantar les meravelles d'algun lloc, com si d'un eslògan turístic es tractés.

Lloc: Penedès.

Arasa i Ferrer, Josep (2012): El Barrinaire - Josep Arasa i Ferrer «Paremiologia tòpica penedesenca - blocs.mesvilaweb.cat/elbarrinaire/paremiologia-topica-penedesenca/». Web.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Alt Penedès. Vilafranca del Penedès». Manuscrit.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 206. Edicions Tres i Quatre.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 1056», p. 847. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vi». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 524. Edicions 62.