Paremiologia catalana comparada digital

A Déu no se l'enganya

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1928.

A Déu no se l'enganya

4 fonts, 1928.
Déu tot ho sap.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Dites», p. 265. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 286», p. 508. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 413. Edicions 62.
Pons, Josep, prev (1928): Arxiu de Tradicions Populars, VI «Paremiologia», p. 338. José J. de Olañeta, Editor.

A Déu ningú l'enganya

1 font, 1995.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 234. Manuscrit.

A Déu no es pot enganyar

1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 52. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.