Paremiologia catalana comparada digital

A Gerri de la Sal, la sal és l'únic que val

18 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1978.

A Gerri de la Sal, és la sal l'únic que val

13 fonts, 1978.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. Els pobles», p. 122. Pagès Editors.
Lloc: Pallars.
Caballer Balust, Neus (2021): «https://m.facebook.com/notes/lo-pregoner-de-sal%C3%A0s/lo-refraner-del-pallars/203341003398261/». Facebook.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
L'extracció de la sal a Gerri ve d'antic. Primer fou concessió dels abats i, des del segle XVIII, hi havia una comunitat de propietaris que es repartia l'aigua de la font salada i n'extreia la sal per evaporació. Actualment, l'explotació de la sal és residual.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Pallars Sobirà. Baix Pallars. Gerri de la Sal». Manuscrit.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.4.- La veu del poble… (I la de la ciutat)», p. 47. Edicions de la Magrana.
Lloc: Terres de Ponent.
Masip, Robert; Prenafeta, David, i Montardit, Ferran (1998): Lo diccionari lleidatà-català «Dites de pobles lleidatans». Web.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de pobles», p. 89. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 482. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «pobles de Catalunya», p. 89. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «països catalans». Web.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (2003): Carrilet, 167 (1/11/2003) «Refranys i proverbis de viles i ciutats de Lleida. Refranys despectius per la ciutat o poble», p. 66. Revista Carrilet.
(1998): L'Estel «Països Catalans (I)», p. 13. Revista L'Estel.

A Gerri de la Sal, / és la sal l'únic que val

3 fonts, 1983.
Lloc: Es diu al Pallars.
Coll i Martí, Josep (1983): Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica. VIII Col·loqui de Lleida «Refranys geogràfics al Pallars. 1 Refranys pejoratius. Difícils de classificar», p. 73. Societat d'Onomàstica.
De: Coll, Pep.
Font: El parlar del Pallars (2014, Garsineu).
Coll, Pep (2016): Dites tòpiques o refranys geogràfics. Aportacions des del web.
Lloc: Pallars.
Coll, Pep (2014): El parlar del Pallars «Annex: Geografia i poesia popular. c) Refranys geogràfics», p. 132. Garsineu Edicions.

A Gerri de la Sal / és la sal l'únic que val

1 font, 2008.
Lloc: Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà).
Font: T 754, p482.
Serra i Feu, Ricard (2008): Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès «Capítol 2. 37. Pallars Sobirà. 37.1 Municipis de la subcomarca Noguera Pallaresa (Pallars Sobirà)», p. 111. Autoedició.

A Gerri de la Sal, la sal és l'únic que val

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «VI. Dites, dicteris i cançonetes geogràfiques», p. 145. Garsineu Edicions.