Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 46. Edicions El Mèdol.
A Llívia, llepatupins
13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1935.
A Llívia, llepatupins
4 fonts, 1935.
Diu la llegenda que els habitants de Llívia anaven a demanar caritat per tota la Cerdanya demanant un donatiu per l'amor de Déu, encara que només fos deixar-los llepar els tupins.
Lloc: Alt Pirineu.
Els de Llívia llepatupins
3 fonts, 2010.
Lloc: Cerdanya.
Aquest és el renom que tradicionalment s'ha donat als lliviencs. Però tal com han anat les coses les darreres dècades a la vila de Llívia, no sembla un renom molt adient, tret que la crisi recuperi de polsegoses golfes dites, actituds i maneres de ser superades.
Lloc: Cerdanya.
A Llívia, llepa tupins
2 fonts, 1989.
Lloc: Catalunya del Nord.
Lloc: Catalunya del Nord.
A Llíria, llepatupins
1 font, 1999.
A Llívia, llepatopins
1 font, 1951.
Els Llepatupíns de Llívia
1 font, 1937.
Tenen aires de noblesa, són gent de pergamins i de pocs diners. Anaven a captar pels pobles de la Cerdanya i demanaven per l'amor de Déu una caritat, encara que només fos deixar-los llepar els tupins.
Lloc: Llívia.
Els llepatupins de Llívia
1 font, 2008.
Joan Amades ho va explicar així: «Tenen aires de noblesa, però són gent de pergamins i pocs diners. Per això anaven a captar pels pobles de la Cerdanya —segons els pobles veïns rivals— i demanaven per l'amor de Déu una caritat, encara que només fos deixar-los llepar els tupins».
Lloc: Puigcerdà (Cerdanya).
Font: R 227, p18.