Paremiologia catalana comparada digital

A Mataró, caps de bou

21 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1935.

A Mataró, caps de bou

7 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1213. Editorial Selecta-Catalonia.
Vegeu el que sobre aquest refrany expliquem en el volum XXVI, p. 13 i 69.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 49. Edicions El Mèdol.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. Els pobles», p. 123. Pagès Editors.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Prové d'uns caps de bou de la decoració dòrica d'uns frisos de l'antiga muralla de Mataró enderrocada al segle XIX. Probablement d'aquest «caps de bou» es derivà l'altual malnom de «capgrossos».
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Maresme. Mataró». Manuscrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 484. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cap», p. 172. Universitat Miguel Hernández.

Cap de bou de Mataró

3 fonts, 1937.
Els veïns de Mataró són qualificats de caps grossos i caps de bou. Les dues formes són usades també per a qualificar a algú de betzol i poc clar de cervell. Explicat amb més detall a l'original.
Lloc: Mataró (Maresme).
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 192. Centre Excursionista de Catalunya.
Els veïns de Mataró són qualificats de «caps grossos» i «caps de bou». Les dues formes són usades també per a qualificar algú de betzol i poc clar de cervell. El portal de les muralles de Mataró que donava a la carretera que venia de Barcelona estava exornat amb motius de regust dòric.
Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 49. Editorial Selecta-Catalonia.
Ens referim a una persona d'idees una mica estrambòtiques i molt tossuda. Amades explica que en el portal de les muralles de la ciutat de Mataró, el que donava a la carretera de Barcelona, figuraven unes testes de bou d'art dòric, d'aquí i d'un fet de l'alcalde de la ciutat en la visita del rei Ferran VII al tornar de l'exili, la tradició diu que prové la dita. De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Font: Refranyer català comentat.
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules I. Cap de bou de Mataró», p. 227. Brau Edicions.

A Mataró hi ha caps de bou de les senyores «bizarres»

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Maresme. Mataró». Manuscrit.

Caps de bou de Mataró

2 fonts, 1989.
Els veïns de Mataró són qualificats «caps grossos» i «caps de bou». També s'usa aquests mots per qualificar algú de betzol i poc clar de cervell.
Al portal de les muralles de Mataró que donava a la carretera que venia de Barcelona hi havia ornaments amb motius de regust dòric. Un d'ells consistia…
Sinònim: Caps grossos de Mataró.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Refranys geogràfics», p. 193. Editorial de Vecchi.
Al portal de les muralles de Mataró que donava a la carretera que venia de Barcelona hi havia ornaments amb motius de regust dòric. Un d'ells consistia en unes testes de bou i va originar que, entre els barcelonins, se'ls conegués amb aquest sobrenom.
Sinònim: Veg. Cap grossos de Mataró.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

A Mataró caps de bou / les senyores són bissarres

1 font, 1935.
Cançó atribuïda a un patró de nau mataroní, en la qual són retretes les poblacions de gairebé tota la costa catalana.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 11. Edicions El Mèdol.

A Mataró, caps de bou, les senyores són bissarres

1 font, 1989.
D'una cançó d'un mariner de Mataró que repassa moltes poblacions de la costa catalana.
Font: Recollit per Joan Amades a "Refranys geogràfics"
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Refranys geogràfics», p. 190. Editorial de Vecchi.

A Mataró, caps de bous

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1302», p. 911. Columna Edicions.

Cap de bou de Mataró, / portes banya, i jo no

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cap de bou 2», p. 165. Edicions Polígrafa.

Cap de bou de Mataró, porta banyes i jo no

1 font, 1987.
Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bou», p. 46. Editorial Millà.

Cap de bou de Mataró, portes banyes i jo no

1 font, 2012.
Dita tòpica.
Sinònim: Veg. tb. Cap grossos de Mataró.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

Un cap de bou de Mataró

1 font, 2012.
Les persones tenim tendència a comparar certes característiques humanes amb algunes coses, animals o plantes que creiem que hi tenen una certa semblança.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. De les persones», p. 86. Brau Edicions.