A Mataró, caps de bou

13 recurrències en 7 variants.

1. A Mataró, caps de bou (1951, 5 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1213. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. Els pobles», p. 123. Pagès Editors.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.

Prové d'uns caps de bou de la decoració dòrica d'uns frisos de l'antiga muralla de Mataró enderrocada al segle XIX. Probablement d'aquest «caps de bou» es derivà l'altual malnom de «capgrossos».

Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Maresme. Mataró». Manuscrit.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 484. Edicions 62.

2. A Mataró, caps de bou, les senyores són bissarres (1989, 1 font)

D'una cançó d'un mariner de Mataró que repassa moltes poblacions de la costa catalana.

Font: Recollit per Joan Amades a "Refranys geogràfics".

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Refranys geogràfics», p. 190. Editorial de Vecchi.

4. Cap de bou de Mataró (1937, 2 fonts)

Els veïns de Mataró són qualificats de caps grossos i caps de bou. Les dues formes són usades també per a qualificar a algú de betzol i poc clar de cervell. Explicat amb més detall a l'original.

Lloc: Mataró (Maresme).

Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys personals', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 192. Centre Excursionista de Catalunya.

Els veïns de Mataró són qualificats de «caps grossos» i «caps de bou». Les dues formes són usades també per a qualificar algú de betzol i poc clar de cervell. El portal de les muralles de Mataró que donava a la carretera que venia de Barcelona estava exornat amb motius de regust dòric.

Amades i Gelats, Joan (1951): Refranyer català comentat, p. 49. Editorial Selecta-Catalonia.

5. Cap de bou de Mataró, porta banyes i jo no (1987, 1 font)

Busquets i Molas, Esteve (1987): Els animals segons el poble «Bou», p. 46. Editorial Millà.

7. Caps de bou de Mataró (1989, 2 fonts)

Els veïns de Mataró són qualificats «caps grossos» i «caps de bou». També s'usa aquests mots per qualificar algú de betzol i poc clar de cervell.

Al portal de les muralles de Mataró que donava a la carretera que venia de Barcelona hi havia ornaments amb motius de regust dòric. Un d'ells consistia.

Sinònim: Caps grossos de Mataró.

Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Refranys geogràfics», p. 193. Editorial de Vecchi.

Sinònim: Veg. Cap grossos de Mataró.

Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

«Posar-li la mel a la boca»

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte