Paremiologia catalana comparada digital

A Reus per un tanto paguen

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.

A Reus per un tanto paguen

5 fonts, 1935.
Significa que hom no és primmirat. Entre els jugadors s'usa per a contestar els que es dolen per haver perdut una partida per un sol punt. Segons conta la tradició, quan es bastí l'alt i arrogant campanar de l'església de Reus, mancaren diners per a poder-lo enllestir, pel qual motiu organitzaren una rifa per tal d'arbitrar-ne. Feren un gran nombre de bitllets, tants, que no els pogueren vendre tots. Efectuat el sorteig va resultar que el número premiat no havia estat venut.
Lloc: Reus (Baix Camp).
La tradició conta que una vegada es féu una gran rifa; no es van vendre tots els bitllets i en tocà en sort un que no havia estat venut. L'immediat, el tenia un beneitó molt popular, el qual es desesperava en eure que per un punt no havia estat afavorit per la sort, i fou parer general del veïnat de donar-li el premi, encara que s'hagués errat d'un punt.
Significa que hom no és primmirat. Entre els jugadors s'usa per a contestar als qui es dolen perquè han perdut una partida per un sol punt.
Sinònim: A Reus no ve d'un tanto | A Reus, per un tanto no diuen res | A Reus, per un tanto no diuen res, però per dos maten un home.

A Reus per un tanto paguen (cont. 1)

1 font, 1937.
L'immediat el tenia un beneitó molt popular a la població, el qual en veure que per un punt no havia obtingut el premi es desesperà de tal manera que arribà a commoure els organitzadors i àdhuc tota la població, per la qual circumstància l'hi fou concedit. Aquest proverbi té dues variants: A Reus per un tanto no diuen res, però per dos maten un home, i A Reus no ve d'un tanto.
Sinònim: A Reus per un tanto no diuen res, però per dos maten un home | A Reus no ve d'un tanto.
Lloc: Reus (Baix Camp).

A Reus, per un «tanto» paguen

1 font, 1978.