Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1217. Editorial Selecta-Catalonia.
A Sant Celoni són de la pell del dimoni
18 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1935.
A Sant Celoni són de la pell del dimoni
5 fonts, 1935.
Lloc: Marina Baixa.
Lloc: Sant Celoni (Vallès Oriental).
A Sant Celoni pell de dimoni
2 fonts, 1978.
A Sant Celoni pell de dimoni, a Breda ja són confessats i a Hostalric ja són cremats
2 fonts, 1978.
Sant Celoni, són de la pell del dimoni
2 fonts, 1990.
Lloc: Sant Celoni (Vallès Oriental).
A Sant Celoni la pell del dimoni
1 font, 2023.
Els de Sant Celoni, som la pell del dimoni
1 font, 2016.
Sant Celoni la pell del dimoni
1 font, 2019.
Crec que ve d'una dita més antiga dedicada a un «senyor» ric amb qui era arriscat negociar: no et refiïs del dimoni ni d'en Ramis de Sant Celoni.
Sant Celoni, / són de la pell del dimoni
1 font, 1975.
Lloc: Montseny.