Paremiologia catalana comparada digital

A Solsona, mata-rucs

16 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1935.

A Solsona, mata-rucs

6 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1219. Editorial Selecta-Catalonia.
Se'n conta l'estesa tradició del lletsó i el ruc pujat al campanar perquè se'l mengés. Els solsonins, quan algú els retreu aquest dicteri, repliquen: —Encara tinc les mans brutes de sang de quan vaig matar el teu pare.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 73. Edicions El Mèdol.
De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Volum XXVIII. Geografia popular, p. 73.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Relació de refranys publicats en altres volums de la present Biblioteca que no tenen com a tema l'estudi del refranyer», p. 97. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.4.- La veu del poble… (I la de la ciutat)», p. 51. Edicions de la Magrana.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 488. Edicions 62.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (2003): Carrilet, 167 (1/11/2003) «Refranys i proverbis de viles i ciutats de Lleida. Refranys despectius per la ciutat o poble», p. 66. Revista Carrilet.

Els de Solsona, mata-rucs

3 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Segons s'explica, hi havia unes herbes al damunt del campanar que feien lleig i els solsonins van decidir pujar-hi un ruc perquè se les mengés. A aquest malnom, mossèn Alcover comenta que els solsonencs contestaven amb un «Encara tinc les ungles vermelles de quan escorxava ton pare». Amb tot, hi ha qui diu que el que realment contesten és: «Vam matar els rucs i vam quedar els savis».
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Solsonès. Solsona». Manuscrit.
Reben el nom de mata-rucs, adjectiu que els ve, segons conten, d'haver fet hissar un ase pel coll fins dalt de tot del campanar perquè es mengés una herbota que hi havia nascut.
Moya, Bienve (1995): Avui «Diàleg. Solsona en Carnaval», p. C3. L'Avui / El Punt Avui.

Els de Solsona, escanya-rucs

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Solsonès. Solsona». Manuscrit.

A Solsona penja ases

1 font, 2012.
Lloc: La Garriga.
Ràdio Pinetons (2012): Ràdio Pinetons «A caçar dites i refranys (sisè) - Refranys geogràfics - https://sites.google.com/site/radiopinetons/a-cacar-dites-sise». Web.

A Solsona són mata-rucs

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «S 1308», p. 160. Columna Edicions.

A Solsona, Mata-rucs

1 font, 1937.
Se'n conta la mateixa facècia que dels penja-ases de Vilassar. Els solsonencs es senten molestats per la contalla, i solen contestar enfadats a qui la conta: -Encara tenim les nans brutes de sang de quan vam penjar el ruc del teu pare.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 290. Centre Excursionista de Catalunya.

A Solsona, matarrucs

1 font, 2021.
Call, Rosa (2021): «https://twitter.com/Call_Bures/status/1454115081751564291». Twitter.

A Solsona, matarrucs; matem els rucs i deixem els savis

1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. La relació amb altres llocs i la seva gent. Solsona», p. 179. Institut Francesc Ribalta.