Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1219. Editorial Selecta-Catalonia.
A Solsona, mata-rucs
10 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1935.
A Solsona, mata-rucs
5 fonts, 1935.
Se'n conta l'estesa tradició del lletsó i el ruc pujat al campanar perquè se'l mengés. Els solsonins, quan algú els retreu aquest dicteri, repliquen: —Encara tinc les mans brutes de sang de quan vaig matar el teu pare.
Lloc: Bellvís.
A Solsona penja ases
1 font, 2012.
Lloc: La Garriga.
A Solsona són mata-rucs
1 font, 1992.
A Solsona, Mata-rucs
1 font, 1937.
Se'n conta la mateixa facècia que dels penja-ases de Vilassar. Els solsonencs es senten molestats per la contalla, i solen contestar enfadats a qui la conta: -Encara tenim les nans brutes de sang de quan vam penjar el ruc del teu pare.
Lloc: Solsona (Solsonès).
A Solsona, matarrucs
1 font, 2021.
A Solsona, matarrucs; matem els rucs i deixem els savis
1 font, 2011.
Lloc: Solsona (Solsonès).