Paremiologia catalana comparada digital

A València, pixavins

11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

A València, pixavins

7 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1232. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «València», p. 100. Edicions El Mèdol.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Horta. València». Manuscrit.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Pobles», p. 206. Edicions Tres i Quatre.
Fanfarrons.
Lloc: País Valencià.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 490. Edicions 62.
La dita tòpica més elemental és el «motiu» o malnom que s'aplica als naturals d'una localitat determinada.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, I «Estructura de les dites tòpiques», p. 52. Fundació Caixa Castelló.

Ser un pixaví de València

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2210», p. 211. Columna Edicions.
De: Alberola.
Font: Refr., 266.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. II. L'Horta de València. Subsector del Nord del Türia. Tòpics de l'Horta de València. Subsector del Nord del Türia», p. 72. Fundació Caixa Castelló.

Els de la ciutat de València són pixavins

1 font, 1992.
Tenen fama de ser fanfarrons i de creure's que no tenen cap defecte (cfr. Martí Gadea, Tipos, I, af. 2, 98).
Lloc: Vinalesa (Horta).
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. II. L'Horta de València. Subsector del Nord del Türia. Tòpics de l'Horta de València. Subsector del Nord del Türia», p. 71. Fundació Caixa Castelló.

Ser un pixaví de Valencia

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 266. Editorial Arte y Letras.