Paremiologia catalana comparada digital

A ca l'afartapobres

24 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1966.

A ca l'afartapobres

8 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: Figón (casa de comidas), fonducho.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 14. Editorial Pòrtic.
Fonda, lloc de menjar de baixa qualitat (té un sentit despectiu).
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. Fer profit, fondre's a la boca, fer parada i fonda i fer cau i net», p. 183. Editorial Gregal.
Equivalent en castellà: Fonducho, figón, restaurante barato.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 6. Editorial Diàfora.
Nom donat a diversos restaurants econòmics.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 11. Llibres de l'Index, S.A.
Locucions populars. Nom donat a diversos restaurants econòmics.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
En una fonda d'ínfima categoria.
Sinònim: En una fonda de mala mort, en una fonda de sisos.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 8. Edicions 62.
Fonda barata.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Llocs i accidents geogràfics. Lloc», p. 52. Edicions 62.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.

Afartapobres

5 fonts, 1966.
Aniol (2013): El fons del pou «Insultem en català, sí, però sabent què diem. Avui la lletra A». Blogger.
F. Cassola d'arròs, preparada principalment amb recapte. Menjar de gent senzilla i sense recursos. Es diu sobretot a Llofriu.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «A», p. 25. Edicions Baix Empordà.
Fonda on donen menjar per poc preu.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Afartapobres», p. 79. Edicions Polígrafa.
Mal hostaler, mal cuiner.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Afartapobres m. o f.», p. 18. Edicions 62.
Es diu a (d')un mal cuiner, a (d')un mal hostaler o, despectivament, d'un cuiner, d'un hostaler.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «A», p. 28. Editorial Trabucaire.

Ca l'afartapobres

5 fonts, 1997.
Dit d'una fonda o un restaurant barats / dit despectivament d'una fonda modesta.
Aquí no serveixen gaire bé; si fa no fa, com a ca l'afartapobres, però posen tovalles a taula per dissimular / Estàvem tan cansats del viatge que no ens importà d'anar a raure a ca l'afartapobres.
Sinònim: Fonda de sisos.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Fonda». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Dit d'un establiment barat, generalment de manera despectiva. L'expressió prové precisament de les fondes populars vuitcentistes, on es podia menjar generosos àpats a preus modestos.
Fondedesisos.cat (2022): Fondadesisos.cat «Humor hostaler i dites fondistes - https://fondesdesisos.cat/exposicio/humor-hostaler-i-dites-fondistes/». Web.
Fonda o restaurant de baixa qualitat.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Afartapobres m. o f.», p. 18. Edicions 62.
Sinònim: V. Afartapobres.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Ca apoc. de casa», p. 68. Edicions 62.
Dit d'una fonda o un restaurant barats, sovint despectivament. Del nom Ca l'Afarta Pobres, una modesta fonda del carrer de l'Esparteria, al barri del Born de Barcelona, inaugurada el 1804.
Estàvem tan cansats del viatge que no ens importà d'anar a raure a ca l'afartapobres.
Rodamots (2017): «Ca l'afartapobres - http://rodamots.cat/ca-lafartapobres/». Rodamots.
D'un restaurant barat i senzill se'n diu 'ca l'afartapobres' amb una intenció despectiva. Afartapobres és una varietat de mongetes vermelles, de raïm i també de figues. Però es diu sobretot de menges molt elementals i abundoses d'escassas o nul·la elaboració.
Solsona, Ramon (2005): A paraules em convides. Meravelles, curiositats i sorpreses del llenguatge «El menjar. Doña patata nutritiva. Carpanta», p. 198. Columna Edicions.

A ca l'afarta pobres

1 font, 2016.
Es diu d'un restaurant o una fonda on donen menjar de poca qualitat i mal cuinat.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. A», p. 240. Autoedició.

Afaitapobres

1 font, 1997.
Persona de condició molt humil.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Afaitapobres m. o f.», p. 18. Edicions 62.

Anar a ca l'escanyapobres

1 font, 1993.
Seuba, A.; Giménez, M (1993): Refranys i aforismes. Tradicions catalanes «Refranys de la casa i la família», p. 48. Seuba Edicions.

Menjar a cal afartapobres

1 font, 1979.
En un hostal de mala mort.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «menjar», p. 97. Editorial Millà.

Ser un (o ca l') afartapobres

1 font, 2017.
Hostal, fonda o restaurant on donen menjar a preu baix.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 154. Salvat, S.A. de Ediciones.