Paremiologia catalana comparada digital

A cada pas un s'hi acosta

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1915.

Cada pas un s'hi acosta

3 fonts, 1970.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La paciència», p. 103. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1017», p. 919. Columna Edicions.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Pas», p. 176. Edicions Polígrafa.

A cada pas ens hi acostem

1 font, 1915.
De: Soler, Josep (1923).
Lloc: Sant Pere Pescador.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0084 «Refrans i adagis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435590304201/103/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

A cada pas un s'hi acosta

1 font, 2011.
Vol dir que, sense córrer, caminant a pleret, s'arriba pertot, per lluny que sigui. De: Bohigas, Iu.
Lloc: Comarques Gironines.
Font: Revista la Farga, 273 i 274.
Bohigas Costabella, Miquel (2011): Iu Bohigas i Blanc. Mestre de català «Alguns trets característics del parlar de Girona - http://iubohigas.blogspot.com/2011/07/alguns-trets-caracteristics-del-parlar.html». Blogger.