Paremiologia catalana comparada digital

A dies

40 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1803.

A dies

16 fonts, 1966.
Badia i Pujol, Jordi (2021): «https://twitter.com/jbadia16/status/1466174514115534853». Twitter.
50 maneres de respondre sense dir res en català.
Can Virgili (2021): Parla pallarès «50 maneres de respondre sense dir res en català». Facebook.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. G. Temps. Temps. Freqüència. Molt poca freqüència», p. 304. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Uns dies sí i els altres no.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Dia», p. 158. Llibres de l'Index, S.A.
De manera discontínua, sense una continuïtat, uns dies sí i uns altres no.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. A», p. 10. Editorial Marfil.
Uns dies sí i uns altres no.
Equivalent en castellà: A días.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Dia», p. 90. Enciclopèdia Catalana.
Els modismes són construccions, maneres de dir, peculiars d'una llengua. Tenen un sentit global i no poden traduir-se literalment d'un idioma a un altre. Sovint els mots hi són usats en sentit figurat.
Lloc: Terrassa (Vallès Occidental).
Escola Tecnos (2023): Escola Tecnos «Llengua i literatura catalanes - http://www.xtec.cat/~fmota/segon%20batx/locfras.htm». Web.
D'una manera irregular, intermitentment / [produir-se] irregularment.
Fa bondat només a dies / Es troba bé a dies, tot depèn del seu estat anímic.
Sinònim: A rauxes, a estonades, a llunes, segons com, a temporades, a vegades.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Irregularment». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Uns dies sí i uns altres no.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Es diu de l'operació al comptat la liquidació de la qual no es verifica l'endempa de contractada (Borsa).
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «A», p. 23. Edicions Polígrafa.
Loc. adv. [LC]. Uns dies sí i d'altres no.
A dies m'engrescava tot sol.
Sinònim: Anar a dies.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «dia ». Institut d'Estudis Catalans.
No sempre fa calor: va a dies.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 13. Llibres de l'Index, S.A.
De manera discontínua. Unes vegades sí i altres no.
Sinònim: A estonades, a rauxes.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «A», p. 15. Edicions 62.
A vegades: a intervals.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Temps. Quan», p. 106. Edicions 62.
Dies de tot, segons com, dies bons i dies dolents.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (2001): Carrilet, 152 (1/5/2001) «La parla lleidatana. Lletra «a»», p. 14. Revista Carrilet.
Irregularment. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Anar a dies

10 fonts, 1926.
Tenir diades, estar un dia d'una manera i un altre d'una altra.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dia III». Editorial Moll.
Estar un dia d'una manera i un altre d'una altra.
Sinònim: Tenir dies.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Dia», p. 133. Editorial Moll.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. G. Temps. Temps. Freqüència. Molt poca freqüència», p. 304. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Locucions o frases fetes que comencen per «anar», «arribar», «fer», «traure», «tindre» o altres infinitius que se t'ocórreguen.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Activitats 113», p. 142. Editorial Marfil.
Anar segons les circumstàncies.
Lloc: País Valencià.
Doménech Zornoza, Josep Lluís (coord.); Buchón Tomás, Joan Carles; Doménech Rodríguez, Maria Pilar; Llorens Server, Maria; Cantó Doménech, Verònica (2004): Frases fetes i locucions «Relació de frases fetes i locucions. A», p. 20. Editorial Marfil.
(Anar) de manera discontínua. Unes vegades sí i altres no / uns dies sí i els altres no.
Avui els pescadors diuen que no han tret gaire peix: això va a dies, perquè ahir, per exemple, van fer molta pesca / Que estigui content o trist va a dies, és força inconstant.
Sinònim: Anar a estones, anar a rauxes, anar a temporades, va com va, tenir llunes (algú), tenir dies (algú).
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Variable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Les vendes van a dies: de vegades moltes, de vegades poques.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. II. Frases fetes», p. 109. Llibres de l'Index, S.A.
Produir-se irregularment.
Sinònim: Veg. Tenir llunes 2.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 17. Edicions 62.
Variable. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Depèn, un dia sí, un altre no.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
Va com va, segons els dies.
Això va a dies.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.
Anar segons les circumstàncies.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Frases fetes», p. 68. Tàndem Edicions.

Anar á dias

2 fonts, 1839.
Fr. Variar algú ó alguna cosa en alguns dias, com lo qui en un dia está alegre y en altre melancólich.
Equivalent en castellà: Tener dias.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dia», p. 560. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Variar algú ó alguna cosa en alguns dias, com lo qui en un dia está alegre y en altre melancólich.
Equivalent en llatí: Alium una die, alium esse alio.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Dia», p. 560. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Variar algú ó alguna cosa en alguns dias, com lo qui en un dia está alègre y en altre melancólic.
Equivalent en castellà: Tener dias.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dia», p. 719. Impremta de Josep Torner.
Fr. Variar algú ó alguna cosa en alguns dias, com lo qui en un dia está alègre y en altre melancólic.
Equivalent en francès: Être d'un caractère inégal.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dia», p. 719. Impremta de Josep Torner.
Fr. Variar algú ó alguna cosa en alguns dias, com lo qui en un dia está alègre y en altre melancólic.
Equivalent en italià: Avere un carattere volubile.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dia», p. 719. Impremta de Josep Torner.
Fr. Variar algú ó alguna cosa en alguns dias, com lo qui en un dia está alègre y en altre melancólic.
Equivalent en llatí: Alium esse alia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dia», p. 719. Impremta de Josep Torner.
Fr. Variar algú ó alguna cosa en alguns dias, com lo qui en un dia está alègre y en altre melancólic.
Equivalent en llatí: Alium una die.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Dia», p. 719. Impremta de Josep Torner.

Anar á diadas

1 font, 1839.
Fr. Anar á dias.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Diada», p. 723. Impremta de Josep Torner.

Anar á diadas y tenir sas diadas

1 font, 1864.
Fr. Anar á dias.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Diada», p. 562. Hermanos Espasa, Editores.

Anar á dies ó á diadas

1 font, 1803.
F. variar algú ó alguna cosa en alguns dies, com èl qu'un die está alegre, altre melancólic, etc.
Sinònim: Tenir sos dies ó diadas.
Equivalent en castellà: Tener dias.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Die», p. 261.
F. variar algú ó alguna cosa en alguns dies, com èl qu'un die está alegre, altre melancólic, etc.
Sinònim: Tenir sos dies ó diadas.
Equivalent en llatí: Alium una die, alium esse alia.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Die», p. 261.

Anar a dies una cosa

1 font, 1996.
Produir-se irregulaarment.
Equivalent en castellà: Ir a días una cosa.
Abril Español, Joan (1996): Diccionari de frases fetes català-castellà castellà-català, p. 12. Edicions 62.