Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis. Adverbis de modo. Composts ó frases adverbials», p. 92. Web.
A disgust
13 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.
A disgust
4 fonts, 1814.
Expressió emprada per a indicar el desplaer d'algú respecte a un esdeveniment, al capteniment d'algú, etc.
Es troba a disgust entre els amics del seu marit.
Sinònim: Com una gallina en un garatge, com un pop en un garatge.
Equivalent en castellà: A fisgusto.
Els vaig visitar un parell o dos de vegades, abans de marxar cap a Honduras, i em vaig sentir a disguts, d'estar en un lloc on no et volen.
Á disgust
2 fonts, 1803.
M. adv.
Equivalent en castellà: Á disgusto.
M. adv.
Equivalent en llatí: Contra ac placet; aegre aliquo quidquam ferente.
Mod. adv. Contra la voluntat y gust de algú.
Equivalent en italià: A contraggenio.
Mod. adv. Contra la voluntat y gust de algú.
Equivalent en francès: À contre coeur.
Mod. adv. Contra la voluntat y gust de algú.
Equivalent en italià: A controstomaco.
Mod. adv. Contra la voluntat y gust de algú.
Equivalent en castellà: Á disgusto.
Mod. adv. Contra la voluntat y gust de algú.
Equivalent en francès: À regret.
Mod. adv. Contra la voluntat y gust de algú.
Equivalent en llatí: Aegre.
Mod. adv. Contra la voluntat y gust de algú.
Equivalent en llatí: Invite.