Paremiologia catalana comparada digital

A fe de Déu

25 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1872.

A fe de Déu

10 fonts, 1926.
El nom de Déu figura en nombroses fórmules de jurament destinades a afirmar enèrgicament la certesa d'allò que hom diu.
Sempre feu mals averanys de lo que més us agrada.—Sí, a fe de Déu, ja li dic jo que és ben galdós perquè un se n'enamori, Oller Esc. pobr. 62.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Déu Loc. I. c)». Editorial Moll.
Són fórmules de jurament o d'afirmació rotunda i emfàtica.
Fe que deg a Déu, gran fam he, Jaume I, Cròn. 67.
Sinònim: En tota veritat | A fe de neu.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «1 Fe Loc». Editorial Moll.
Expressions d'origen religiós.
—A fe de Déu que sí!
Badia i Pujol, Jordi (2024): «Ja pots dir missa, que no hi ha ni Déu: expressions d'origen religiós - https://www.vilaweb.cat/noticies/expressions-origen-religios/». Vilaweb.
Sinònim: A fe | A feques | A fequis.
Lloc: Empordà.
Borrell Carreras, Helena (2021): 100 Paraules de l'Empordà i part de l'estranger «Sobre les humanitats. (A) feques», p. 51. Cossetània Edicions.
Fórmula per a afirmar de manera rotunda i emfàtica.
A fe de Déu que mai no havia vist res semblant.
Sinònim: A fe, a fe de món, a fe de cristià, per ma fe, com hi ha Déu, com hi ha món.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Certament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Fórmula d'afirmació rotunda i emfàtica.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «D», p. 57. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Manera s'emfatitzar una afirmació o negació.
A fe de Déu que es burro!
Sinònim: Adefedéu.
Lloc: Cervera.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1758. Publicacions de la Universitat de València.
Certament que sí.
A fe de Déu que se la carregaran.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Locucions i frases fetes. A», p. 72. Autoedició.
D'altres abans que tu i jo han estat corregits, i a fe de Déu que eren pitjors que naltros.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol XII. Lo sol de febrer», p. 201. Editorial Fonoll.
En veritat, sens dubte.
Lloc: Maials (Segrià).
Solà i Miró, Eulàlia (2014): Jocs de canalla, endevinalles, locucions i frases fetes «IX.A. Locucions», p. 111. Web.

A fe de Déu!

5 fonts, 1966.
Exclamació d'amenaça.
A fe de Déu si us hi atrapo…!
Lloc: Solsonès.
Divins, Pep; Davins, Mon (2013): Rescatant les paraules d'una analfabeta - El valor d'un llegat dins la tradició oral «Taula 2. Com hi ha món!», p. 122. Autoedició.
Em va agafar amb els pixats al ventre, a fe de Déu!
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Abril 2001», p. 14.
Espècie de jurament que es du per a fer por a al. És poc reverent i menys respectuós (falset)gú.
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «A», p. 24. Edicions Polígrafa.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions d'altres formes», p. 44. Editorial Acebo.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 113. Onada Edicions.

A fe de Déu que

1 font, 2021.
Locució que o bé indica compromís, engatjament amb allò que es diu o bé sorpresa, astorament davant un fet. Es fa servir per recalcar l'afirmació que acompanya.
A fe de Déu que si el trobo li cantaré les «coranta», què s'ha creguit aquest! | I «encabat mus» van dur amb l'«autocart» fins al port; bonic de veure, a fe de Déu.
Sinònim: A fe de món que.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Adverbis i locucions», p. 75. La Musca.

A fe de déu que sí

1 font, 2018.
Cristina (2018): SeniorsxRep «Volem recuperar expressions catalanes que ja no s'utilitzen gaire. Ens ajudeu??? ». Twitter.

A fe de déu, a fe de cristià!!

1 font, 1968.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fe», p. 63. Edicions Polígrafa.

A fe de Déu, a fe de món

1 font, 2017.
Afirmacions per assegurar una cosa poc o molt difícil de creure.
A fe de déu que ho va endevinà sense que ningú li digués!
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 136. Ajuntament de Constantí.

A fe de Déu, no et fotràs de mi!

1 font, 2007.
Sinònim: Picar el bec (o la cresta).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «448», p. 129. Garsineu Edicions.

A fe de Deu!

1 font, 1872.
¡A fe de Deu, qu'en bon hora! / ¿Ab aixó'm veniu a mí?
Soler i Hubert, Frederic (Serafí Pitarra) (1872): En Jaume el Conqueridor. Drama històric en un acte i en vers atribuït a Frederic Soler (Pitarra) «Acte Unich. Escena IX». Manuscrit.

A fe Déu!

1 font, 2020.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 123. Universitat Autònoma de Barcelona.

Afededeu!

1 font, 2020.
MadRouresHair (2020): «https://twitter.com/MadxoraRoures/status/1222958340382306305». Twitter.

Fe de Déu

1 font, 2021.
Fe de Déu que en deuen quedar pocs…
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Abril 2001», p. 9.