La tirada a l'art era una tècnica de pesca utilitzada antigament a Lloret en la qual una barca s'allunyava pocs metres de la platja, llançava una xarxa i des de la sorra l'arrossegaven per capturar peix. A canvi, es rebia un grapat de peix i alguna moneda. Durant molts anys, va ser una de les poques formes que tenien molts lloretencs de guanyar-se la vida i hi podia participar tothom: des de la mainada fins a la gent més gran.
Lloc: Lloret de Mar.
Refr. Mar. Expressió popular de la igualtat de drets de les persones. Origen: El té en l'art de pescar, on tant l'armador, el patró, els mariners i la gent que acut a tirar-lo, perceben la part de peix i els beneficis que els correspon.
«A l'art tothom hi té part» deia una antiga locució, qualsevol podia tirar de les cordes, una gent que acceptava aquella vida amb resignació.
Lloc: Lloret de Mar.
En termes generals recolza l'expressió «A l'art!», perquè tothom podia tirar de les cordes, ric o pobre, no calia res més que deixar el matalàs amb les estrelles penjant al cel, agafar una singla i tirar de la corda. Venut el peix tant cobrava l'home com la dona, el pagès com el pescador, tants caps tants barrets i els vailets mitja part. Si l'endemà hi havia mandra per deixar el llit no passava res, ningú preguntava el perquè.
Lloc: Lloret de Mar.