Paremiologia catalana comparada digital

A l'ast

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1857.

A l'ast

2 fonts, 2004.
Dit per a referir-se al mètode de rostiment que es fa mitjançant una tija de ferro punxeguda per un cap que traspassa longitudinalment un animal o tros de carn a fi d'anar-lo rostint mentre rep un moviment de rotació.
M'encanta el pollastre a l'ast.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Rostit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Rostit. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Anar a l'ast

2 fonts, 1985.
Sinònim: V. Anar de tort.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Anar», p. 27. Editorial Pòrtic.
Estar embriac.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Ast», p. 33. Editorial Pòrtic.
Estar borratxo.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Ast m.», p. 37. Edicions 62.

Cóurer al ast

1 font, 1857.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 217. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Rostir a l'ast

1 font, 1970.
Coure la carn pausadament al foc amb un aparell anomenat ast.
Lloc: Catalunya or.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Rostir a l'ast», p. 230. Edicions Polígrafa.