Paremiologia catalana comparada digital

A la vellesa, verola

6 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1992.

A la vellea ¡la pigota!

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.7. Infeccions de la pell. Víriques. Malalties exantemàtiques ( Xarampió / Pigota / Rosa / Verola)», p. 246. Universitat Miguel Hernández.

A la vellea, ¡la pigota!

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 25. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

A la vellea, pallola

1 font, 2012.
Lloc: Ibi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà F. Edat. Edat. Vellesa, vellea, ser major (persones)», p. 432. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A la velles veroles

1 font, 2002.
«Viruelas».
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 19. Autoedició.

A la vellesa, / verola

1 font, 1997.
Lloc: Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
Cabanas-Alibau, Miquel (1997): Recull de refranys «Refranys», p. 48. Autoedició.

Cap a ses velleses, pigota

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «V 288», p. 669. Columna Edicions.