Anar valent-se d'una tercera persona.
Lloc: País Valencià.
A les costelles de
18 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1926.
castellà: A mi costa
A les costelles de
3 fonts, 1995.
Loc. prep. [LC] A la resta del domini lingüístic, en recessió. → A costa de 2.
Es pensa que viurà tota la vida a les costelles dels seus pares.
Lloc: En valencià;
Valent-se d'altri.
Sinònim: A càrrec de, a la responsabilitat de, a compte de.
A les meves costelles
3 fonts, 1977.
Equivalent en castellà: A mi costa.
Equivalent en castellà: A mi costa.
Tanta barrila que havíeu fotut a les meves costelles, que si l'apellido tal il'apellido qual i resulta que estava mal escrit. Mal escrit, collons! Té pebrots, l'assunto.
Portar (algú) a les costelles
2 fonts, 2004.
Sostenir algú; mantenir-lo o pagar les despeses del seu manteniment.
Portarà el fill a les costelles fins que es mori / No se'l pot treure de sobre, el portarà a les costelles fins que es casi.
Sinònim: Fer la vida (a algú).
Mantenir. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Viure a les costelles (d'algú)
2 fonts, 2004.
Viure a despeses d'algú / ésser mantingut o tenir les despeses de manteniment pagades per algú.
Viu a les costelles d'aquell infeliç, que sempre es conforma de pagar.
Sinònim: A expenses (d'algú), penjar-se a l'esquena (d'algú).
Aprofitar-se. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
A costelles
1 font, 1968.
Encara el 958 —més de quatre segles abans— ja tenim esment de l'arsina —un dels mals usos— garantia contra incendi que el senyor feudal feia a costelles del pagès.
A costelles de
1 font, 2004.
També hem recollit locucions o diccions (reunió de paraules que no arriben a formar una oració, paraules soltes).
Lloc: Llofriu.
A les costelles (d'algú)
1 font, 1997.
Manera d'actuar: valent-se d'altri.
A les costelles d'algú
1 font, 2012.
Per compte meu.
Ja n'hi ha prou de viure a les meves costelles.
Equivalent en castellà: A mi costa.
A les nostres costelles
1 font, 1988.
—Sí, a les nosrtes costelles.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Anar a costelles
1 font, 2014.
A expenses. Per compte de. Viu a costelles de… és una afirmació dirigida al que viu, medra o vegeta a costa dels altres.
Viu a costelles de…
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Viure a les costelles
1 font, 2011.
Lo que em tocaria els pebrots és que els quartos del pis acabessin en males mans, que me l'ensarroni algun mal sorge d'aquests que vénen d'estranquis i que viuen a les costelles d'una infeliça com la Godiva.
Viure a les costelles (o damunt les costelles) d'algú
1 font, 1926.
Viure a despeses d'ell.
No sols mantenen es falcó, sinó aquesta partida d'esbartés que s'umplen sa bossa y es gavatx demunt ses seues costelles, Roq. 42.