Paremiologia catalana comparada digital

A (o de) deveres

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

De deveres

4 fonts, 1926.
Sant Antoni dóna peres / grosses com ses dues mans; / dones, si voleu infants, / pregau a Déu de deveres (cançó pop. Men.).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Deveres 1». Editorial Moll.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1772. Publicacions de la Universitat de València.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. D», p. 28. Edicions Víctor.
De veritat.
Sinònim: De debò.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions adverbials. D», p. 62. Tàndem Edicions.

A deveres

1 font, 1926.
Hi ha les formes compostes «a deveres», «de deveres» i «de bon deveres».
Senyor Capità, yo'm voldria assegurar de vostra mercè que a burles ni a deueres lo que yo us he dit en gran secret no u sabés ma senyora la princesa, Tirant, c. 254.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Deveres 1». Editorial Moll.

A les deveres

1 font, 2018.
Ràpidament, sense mirar prim.
Fas ses coses a la deveres i malament.
Lloc: Menorca.
Riudavets, Francesc (2018): Espigolant (Una aproximació al lèxic de Menorca no recollit al Diccionari Alcover-Moll) «Modismes, frases fetes i altres florafulles. Deveres», p. 204. Institut Menorquí d'Estudis.