Paremiologia catalana comparada digital

A pagès

14 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

A pagès

9 fonts, 1982.
Vivint a pagès la política i la gran economia es converteixen en una immensa bala de palla.
A pagès hi havia molts caus i amagatalls per jugar o per fer-hi el que et semblés.
Lloc: Empordà.
En el nostre dialecte encara hi ha una opció més per «apretar»: «catxar», o com diuen més al nord, «quitxar». Aquest mot és d'ús corrent a pagès, i es fa servir en època d'ensitjar: el tractor catxa el farratge que s'apilona a la sitja.
Lloc: Empordà.
La imatge bucòlica d'esclovellar fesols encarna molt bé la il·lusió de la vida a pagès.
Lloc: Empordà.
Equivalent en castellà: En el campo.
Dit en relació amb les activitats del camp i de les masies.
He passat un mes a pagès.
Font: EC.
Serveix per denominar la vida al camp, en contraposició a "a ciutat", que denomina la vida urbana.
Lloc al camp.
A pagès tothom sirgava de sol a sol.

Á pages

1 font, 1839.
Mod. adv. En lo camp, en alguna pagesía; y axí se diu: fulano viu á pages.
Equivalent en francès: À la campagne.
Mod. adv. En lo camp, en alguna pagesía; y axí se diu: fulano viu á pages.
Equivalent en italià: Alla campagna.
Mod. adv. En lo camp, en alguna pagesía; y axí se diu: fulano viu á pages.
Equivalent en castellà: En el campo.
Mod. adv. En lo camp, en alguna pagesía; y axí se diu: fulano viu á pages.
Equivalent en llatí: In villa.

Viure a pagès

1 font, 2024.
Viure en una zona rural.
El meu pare viu a ciutat però jo visc a pagès.