Paremiologia catalana comparada digital

A qui Déu va voler bé, la cara bonica li va fer

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

A qui Déu va voler bé, la cara bonica li va fer

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cos humà», p. 1175. Editorial Selecta-Catalonia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 413. Edicions 62.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Cara», p. 178. Universitat Miguel Hernández.

A qui Déu va voler bé, la cara guapa li va fer

1 font, 2008.
I a altres que no els va fer una cara guapa, els dotà d'uns sentiments meravellosos.
Sinònim: A qui Déu va voler bé, cara bonica li va fer.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 261. Editorial Moll.