Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Ser un ganàpia

16 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1918.

Ganàpia

12 fonts, 1969.
Derivat de «gana», noi gran que fa criaturades.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De menjars, xefles, fartaneres i requisits», p. 181. Editorial Gregal.
Els improperis generalment més nombrosos són aquells que fan referència al suposat baix nivell intel·lectual d'aquells a qui s'adreça el mot ofensiu en un to clarament despectiu, com ara.
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 6. Web.
Sinònim: V. Arganàs.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Arganàs», p. 31. Editorial Pòrtic.
Sinònim: V. Barjaulo.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Barjaulo», p. 37. Editorial Pòrtic.
Paraula despectiva aplicada al jove que fa accions impròpies de la seva edat, tot imitant els petits.
Lloc: Vilafranca del Penedès, Guissona, Palamós.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ganàpia 1», p. 41. Edicions Polígrafa.
Gamballut, de cames massa llargues, per la seva edat.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ganàpia 2», p. 41. Edicions Polígrafa.
Gambairot, gambirot.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ganàpia 3», p. 41. Edicions Polígrafa.
Home o noi gran que fa criaturades.
Lloc: Maldà.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.
Un noi gran que es posa amb els petits.
Sinònim: Grandussot.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Ganàpia», p. 74. Pagès Editors.
Menjar molt. De: Mestre i Noè, Francesc.
Lloc: Tortosa.
Mingorance López, Jesús (2015): Vigència del Vocabulari tortosí recollit per Francesc Mestre i Noé «4.4 Formes i significats alternatius aportats pels informants», p. 53. Universitat Rovira i Virgili.
Persona adolescent o adulta que es comporta com una criatura.
Tal com actua, qualsevol diria que en Joan té 40 anys: quin ganàpia!
Òmnium (2021): Òmnium «Interactiu Com parlaven els nostres avis - https://interactiu-llengua.omnium.cat/com-parlaven-els-nostres-avis?». Ara Llibres.
Persona adolescent o adulta que fa coses pròpies d'una criatura; derivat de gana amb el sufix caló -àpia.
Parla catalana (2020): Parlacatalana.com «Com insultem en català? - https://www.parlacatalana.com/2020/06/insults-en-catala.html?m=1». Web.

Ser un ganàpia

3 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un grandullón.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 133. Editorial Diàfora.
Sinònim: V. Ser un benaventurat.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «558», p. 163. Garsineu Edicions.
Sinònim: Ser un gamarús | Ser un garnagàs.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.6. Adjectives, qualificadores», p. 31. Web.

Ganapia

1 font, 1918.
Se diu d'un de molt gran que jugui amb canalleta. Molt corrent. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.