Paremiologia catalana comparada digital

Ser un ganàpia

44 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1839.

Ganàpia

18 fonts, 1926.
M. Home o noi gran que fa criaturades; beneit, curt de gambals.
No hi dexaven concórrer els seus noys, y se'n gaudia algun ganàpia, Vilanova Obres, iv, 267.
Equivalent en castellà: Gambalúa | Grandullón.
Lloc: Garrotxa, Empordà, Lluçanès, Cardona, Solsona, Igualada, Vallès, Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Ganàpia». Editorial Moll.
Derivat de «gana», noi gran que fa criaturades.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De menjars, xefles, fartaneres i requisits», p. 181. Editorial Gregal.
Els improperis generalment més nombrosos són aquells que fan referència al suposat baix nivell intel·lectual d'aquells a qui s'adreça el mot ofensiu en un to clarament despectiu, com ara…
Carod-Rovira, Josep-Lluís (2023): La República «Massa gilipollas - https://twitter.com/CarodRoviraJLl/status/1685189734421688320», p. 6. Web.
I així ho van fer. I au, camina ruquet que és tard i vol ploure! Fins que van trobar uns firandants, els quals també hi van voler dir la seua: —Pobre bestiola! Que no ho veieu, ganàpies, que la fareu ascuronar…!
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Vuitè grapat: Feu bé i no feu mal. Arri ruc, i deixem dir…», p. 180. Edicions del Mall.
S'usa per referir-se a una persona que té comportaments o actituds immadures, propis d'un infant.
De tot i més (2024): Diccionari d'insults en català «https://detotimes.cat/insults/». Web.
Sinònim: V. Arganàs.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Arganàs», p. 31. Editorial Pòrtic.
Sinònim: V. Barjaulo.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Barjaulo», p. 37. Editorial Pòrtic.
Paraula despectiva aplicada al jove que fa accions impròpies de la seva edat, tot imitant els petits.
Lloc: Vilafranca del Penedès, Guissona, Palamós.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ganàpia 1», p. 41. Edicions Polígrafa.
Gamballut, de cames massa llargues, per la seva edat.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ganàpia 2», p. 41. Edicions Polígrafa.
Gambairot, gambirot.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Ganàpia 3», p. 41. Edicions Polígrafa.
Home o noi gran que fa criaturades.
Lloc: Maldà.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.
S'usa per definir una persona que fa coses pròpies d'un infant.
És una ganàpia, no ha mirat on posava els peus i ha caigut.
López Moya, Maria (2024): «Els 15 insults en català per desfogar-te sense caure en els castellanismes - https://www.elnacional.cat/ca/estil-vida/insults-catala-diferents-castella_798792_102.html». El Nacional.cat.
S’usa per definir una persona que fa coses pròpies d’un infant.
És un ganàpia, no ha mirat on posava els peus i ha caigut.
López Moya, Maria (2025): «Els 15 insults en català per desfogar-te sense caure en els castellanismes - https://www.elnacional.cat/ca/estil-vida/llista-insults-catala-diferents-castella_798792_102.html». El Nacional.cat.
Un noi gran que es posa amb els petits.
Sinònim: Grandussot.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Ganàpia», p. 74. Pagès Editors.
Menjar molt. De: Mestre i Noè, Francesc.
Lloc: Tortosa.
Mingorance López, Jesús (2015): Vigència del Vocabulari tortosí recollit per Francesc Mestre i Noé «4.4 Formes i significats alternatius aportats pels informants», p. 53. Universitat Rovira i Virgili.
Persona adolescent o adulta que es comporta com una criatura.
Tal com actua, qualsevol diria que en Joan té 40 anys: quin ganàpia!
Òmnium (2021): Òmnium «Interactiu Com parlaven els nostres avis - https://interactiu-llengua.omnium.cat/com-parlaven-els-nostres-avis?». Ara Llibres.
Persona adolescent o adulta que fa coses pròpies d'una criatura; derivat de gana amb el sufix caló -àpia.
Parla catalana (2020): Parlacatalana.com «Com insultem en català? - https://www.parlacatalana.com/2020/06/insults-en-catala.html?m=1». Web.
Adj i m i f. Arribat a l’adolescència o a l’edat adulta.
No et sembla que ets massa ganàpia per fer aquestes criaturades? | Tant la canalla com alguns ganàpies es delien per pujar als cavallets.
Rodamots (2025): «Ganàpia - 5783 - https://rodamots.cat/ganapia/». Rodamots, accepció 1.
Adj i m i f. Que fa coses pròpies d'una criatura.
Que no ho veus, ganàpia, que pots prendre mal?
Rodamots (2025): «Ganàpia - 5783 - https://rodamots.cat/ganapia/». Rodamots, accepció 2.
Persona que fa coses pròpies d'un infant.
SOS Català (2024): «https://www.instagram.com/p/C8Eny21t74d/». Instagram.
Persona que fa coses pròpies d'un infant.
Sos.catala (2024): «Insults catalans - https://www.instagram.com/p/C8Eny21t74d/». Instagram.
Persona gran que es comporta com un infant o que no es comporta amb maduresa.
Valida.cat (2025): «Insults catalans». Instagram.
Es diu a (d')una persona adulta o d'un nen gran que fa coses pròpies d'una criatura.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «G», p. 94. Editorial Trabucaire.

Ser un ganàpia

3 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser un grandullón.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 133. Editorial Diàfora.
Sinònim: V. Ser un benaventurat.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «558», p. 163. Garsineu Edicions.
Sinònim: Ser un gamarús | Ser un garnagàs.
Lloc: Blanes (Selva).
Sola i Ramos, Elisa (1999): Proverbis, dites i frases fetes de Blanes «2.Frases fetes de caràcter general. 2.6. Adjectives, qualificadores», p. 31. Web.

Ganapia

2 fonts, 1839.
Se diu d'un de molt gran que jugui amb canalleta. Molt corrent. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1918): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en castellà: Gambalúa.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ganapia», p. 1013. Impremta de Josep Torner.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en castellà: Gansaron.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ganapia», p. 1013. Impremta de Josep Torner.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en castellà: Perigallo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ganapia», p. 1013. Impremta de Josep Torner.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en castellà: Tagarote.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ganapia», p. 1013. Impremta de Josep Torner.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en castellà: Varal pendon.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ganapia», p. 1013. Impremta de Josep Torner.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en francès: Escoquiffe.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ganapia», p. 1013. Impremta de Josep Torner.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en italià: Sciamannato.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ganapia», p. 1013. Impremta de Josep Torner.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en italià: Sgangherato.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ganapia», p. 1013. Impremta de Josep Torner.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en llatí: Procerus et languidus homo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Ganapia», p. 1013. Impremta de Josep Torner.

Ganápia

2 fonts, 1864.
M. Home alt, esllanguit, decaygut.
Sinònim: Ganassa.
Equivalent en castellà: Ganso, gansaron, tagarote, gambalua.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Ganápia o ganassa», p. 792. Hermanos Espasa, Editores.
M. Home alt, esllanguit, decaygut.
Sinònim: Ganassa.
Equivalent en llatí: Languidus, debilis.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Ganápia o ganassa», p. 792. Hermanos Espasa, Editores.
Sinònim: Ganassa.
Lloc: Manresa.
Sarret i Arbós, Joaquim (1901): Ethologia de Manresa «Vocables moderns», p. 214. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Ganàpies

2 fonts, 1986.
Recopilació dels renecs més mítics del capità Haddock amb la fantàstica veu de Josep Maria Ullod.
Catsèries (2024): «https://x.com/_catseries/status/1817562185746239542». Twitter.
A pocs passos de la porta, aquella colla de ganàpies estaven tan pàl·lids que si se'ls hagués de punxar, no se'ls hauria fet sang.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Tercer grapat: Ara que sóc mort… Qui m'ajudarà la missa…?», p. 60. Edicions del Mall.

És un ganàpia

1 font, 1961.
Ja ets massa gran.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «E», p. 29. Autoedició.

No siguis ganàpia

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 71. Autoedició.

Un ganàpia

1 font, 2012.
Tot el contrari del nen que és molt assenyat o sembla una persona gran.
Sinònim: Un ganàs.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. De la família», p. 80. Brau Edicions.