43 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1839.
17 fonts, 1926.
M. Home o noi gran que fa criaturades; beneit, curt de gambals.
No hi dexaven concórrer els seus noys, y se'n gaudia algun ganàpia, Vilanova Obres, iv, 267.
Equivalent en castellà: Gambalúa | Grandullón.
Lloc: Garrotxa, Empordà, Lluçanès, Cardona, Solsona, Igualada, Vallès, Barc.
Derivat de «gana», noi gran que fa criaturades.
Els improperis generalment més nombrosos són aquells que fan referència al suposat baix nivell intel·lectual d'aquells a qui s'adreça el mot ofensiu en un to clarament despectiu, com ara…
I així ho van fer. I au, camina ruquet que és tard i vol ploure! Fins que van trobar uns firandants, els quals també hi van voler dir la seua: —Pobre bestiola! Que no ho veieu, ganàpies, que la fareu ascuronar…!
Lloc: Pallars.
S'usa per referir-se a una persona que té comportaments o actituds immadures, propis d'un infant.
Paraula despectiva aplicada al jove que fa accions impròpies de la seva edat, tot imitant els petits.
Lloc: Vilafranca del Penedès, Guissona, Palamós.
Gamballut, de cames massa llargues, per la seva edat.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Home o noi gran que fa criaturades.
Lloc: Maldà.
S'usa per definir una persona que fa coses pròpies d'un infant.
És una ganàpia, no ha mirat on posava els peus i ha caigut.
S’usa per definir una persona que fa coses pròpies d’un infant.
És un ganàpia, no ha mirat on posava els peus i ha caigut.
Un noi gran que es posa amb els petits.
Sinònim: Grandussot.
Lloc: Lleida (Segrià).
Menjar molt. De: Mestre i Noè, Francesc.
Lloc: Tortosa.
Persona adolescent o adulta que es comporta com una criatura.
Tal com actua, qualsevol diria que en Joan té 40 anys: quin ganàpia!
Persona adolescent o adulta que fa coses pròpies d'una criatura; derivat de gana amb el sufix caló -àpia.
Adj i m i f. Que fa coses pròpies d'una criatura.
Que no ho veus, ganàpia, que pots prendre mal?
Adj i m i f. Arribat a l’adolescència o a l’edat adulta.
No et sembla que ets massa ganàpia per fer aquestes criaturades? | Tant la canalla com alguns ganàpies es delien per pujar als cavallets.
Persona que fa coses pròpies d'un infant.
Persona que fa coses pròpies d'un infant.
Es diu a (d')una persona adulta o d'un nen gran que fa coses pròpies d'una criatura.
2 fonts, 1839.
Se diu d'un de molt gran que jugui amb canalleta. Molt corrent. De: Puig i Bosch, Ramon.
Lloc: Avinyonet del Penedès.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en castellà: Gambalúa.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en castellà: Gansaron.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en castellà: Perigallo.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en castellà: Tagarote.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en castellà: Varal pendon.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en francès: Escoquiffe.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en italià: Sciamannato.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en italià: Sgangherato.
S. m. L'home alt y prim.
Equivalent en llatí: Procerus et languidus homo.