Paremiologia catalana comparada digital

A qui Déu vol bé, la casa li puja

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1905.

A qui Déu vol bé, la casa li puja

5 fonts, 1951.
Al·ludint a la riquesa.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «8. Religioses. 8.2. Déu. Refranys», p. 261. Editorial Moll.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1094. Editorial Selecta-Catalonia.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Déu». Web.
Equivalent en esperanto: Se amas Dio, prosperas ĉio.
Martín Burutxaga, Pedro M. (2014): Petit refranyer català-esperanto «Déu, dimoni, Església, religió i moral | Dio, diablo, Eklezio, religio kaj moralo», p. 8. Associació Catalana d'Esperanto.
En al·lusió als diners.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Déu i el cel», p. 413. Edicions 62.

A qui Déu vol bé, a casa s'ho sent

1 font, 1996.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 296. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Al que Dios quiere bien, la casa le sabe.
Font: Capítol V. (V.1).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats. Apèndix: Relació completa de refranys», p. 243. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

A qui Déu vol bé, la casa li créix

1 font, 1905.
Proverbis castellans.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 217. Stampa Elzeveriana.

A qui Déu vol, / la casa puja

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Déu», p. 137. Edicions Polígrafa.