Paremiologia catalana comparada digital

A qui deixa els seus, Déu el deixa

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

A qui deixa als seus, Déu el deixa

2 fonts, 1989.
Font: Alberola, E. (1928).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glosats», p. 165. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 70. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

A qui deixa als seus, Deu el deixa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 26. Editorial Arte y Letras.

A qui deixa els seus, / lo deixa Déu

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Deixar», p. 36. Edicions Polígrafa.

A qui deixa els seus, Déu el deixa

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 310», p. 514. Columna Edicions.