Paremiologia catalana comparada digital

A qui dona i demana, el dimoni l'enganya

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1969.

A qui dóna i demana, / el diable l'enganya

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui donne et redemande, / le diable le trompe.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Déu i dimoni / Dieu et diable», p. 428. Robert Morel Editeur.

A qui dóna i demana, el dimoni l'engana

1 font, 2000.
Es diu per blasmar els qui tornen apropiar-se allò que havien cedit.
Sinònim: A qui dóna i pren, el dimoni l'estreny.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Dimoni», p. 48. Editorial Moll.

A qui dona i demana, el dimoni l'enganya

1 font, 2020.
Aquesta expressió és una de les que m'agraden més perquè inclou la paraula dimoni amb un sentit diferent, més neutre i benèvol. Vol dir que quan regalam un objecte no està bé que després, si ens en penedim, vulguem recuperar-lo i exigim que ens el tornin. És una actitud poc honesta. L'expressió diu que si tenim aquest comportament, el dimoni, en aquest cas amic de la causa justa, ens enganyarà i en sortirem perjudicats. Vius!
Lloc: Mallorca.
Sagrera Antich, Bàrbara; Galmés, Toni (2020): El gran llibre de les frases fetes de l'excel·lentíssima Acadèmia de la Fraseologia. Volum I «A qui dona i demana, el dimoni l'enganya». Saïm Edicions.