Paremiologia catalana comparada digital

A «ratos» perduts

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

Á ratos perduts

3 fonts, 1805.
M. adv.
Equivalent en castellà: Á ratos perdidos.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Rato», p. 259.
M. adv.
Equivalent en llatí: Vacuis horis.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Rato», p. 259.
Equivalent en castellà: Á ratos perdidos.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 7. Del adverbio. Adverbios de tiempo. Compuestos ófrases adverbiales», p. 131. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Entretinguinshi á ratos perduts, que'n trobaran á l'alsada d'un campanar.
Roure, Conrad (1877): «Disbarats», p. 2. Lo Nunci.

Á ratets perduts

1 font, 1867.
Sinònim: A ratets.
Equivalent en castellà: A ratos perdidos.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de tiempo. Compuestos», p. 58. Hermanos Espasa, Editores.

Á ratos perduds

1 font, 1839.
Mod. adv. ab que se explica lo espay de tèmps llibre ó franc de la principal ocupació que se tè.
Equivalent en castellà: Á ratos perdidos.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rato», p. 627. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. ab que se explica lo espay de tèmps llibre ó franc de la principal ocupació que se tè.
Equivalent en francès: À momens perdus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rato», p. 627. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. ab que se explica lo espay de tèmps llibre ó franc de la principal ocupació que se tè.
Equivalent en italià: Nei momenti liberi.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rato», p. 627. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. ab que se explica lo espay de tèmps llibre ó franc de la principal ocupació que se tè.
Equivalent en llatí: Vacuis horis.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Rato», p. 627. Impremta de Josep Torner.

A ratos perduts

1 font, 1814.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Adverbis. Adverbis de temps. Composts ó frases adverbials», p. 95. Web.