Paremiologia catalana comparada digital

Ai què tinc!, ai què tinc!, i l'endemà ja era mort

15 recurrències en 11 variants. Primera citació: 1980.

Ai què tinc!, ai què tinc!, i l'endemà ja era mort

3 fonts, 1999.

Ai què tinc, ai què tinc, i l'endemà ja era mort

2 fonts, 2006.

Ai que tinc, ai que tinc, i l'endemà ja era mort

2 fonts, 1988.
Adverteix que els primers símptomes d'una malaltia són importants, ja que és el moment de cercar un remei abans que sigui massa tard.

Ai qué tinc, ai qué tinc, i l'endemà ja era mort

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.

Ai que tinc, ai que tinc, l'endemà ja era mort

1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.

Ai que tinc, ai que tinc! I l'endemà ja era mort

1 font, 2018.

Ai què tinc, ai què tinc! I l'endemà ja era mort

1 font, 2021.
Hipocondríaques. De: Carbó, Amadeu; Cubillos, Jordi.
Font: Fins aquí hem arribat (Ed. Morera, Barcelona, 2018).

Ai què tinc, ai què tinc… i a l'endemà va morir-se

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.

Ai què tinc! ai què tinc! i l'endemà ja era mort

1 font, 1996.

Ai, què tinc, què tinc? I l'endemà es va morir

1 font, 2011.
Es diu com advertiment a qui descura la seua salut, i, quan ve a posar remei, ja és massa tard.
Lloc: País Valencià.

Ai, què tinc? I l'endemà ja era mort

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.