Paremiologia catalana comparada digital

Aigua, Senyor, que la mar es crema

10 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1915.

Aigua, Senyor, que la mar es crema

7 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1021. Editorial Selecta-Catalonia.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Correu / Alentà, Josep Maria (2012): Correu «Refranys de pescadors i de mariners». Correu electrònic.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys del Mar. Dites sobre el mar». Web.
És una demanda humorística al cel en temps de sequera.
Equivalent en castellà: Agua le pido a Dios, y a los políticos, nada | Agua Dios misericordia.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Pluges i rellamps», p. 586. Web.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 17 - Elements de folklore «Lo que diuen els mariners», p. 32. Terra Nostra.
Es diu quan hi ha manca de pluja.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La pluja», p. 40. Edicions 62.

Aigua, que la mar s'asseca!

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Aigua, que la mar se crema!
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Aigua, que la mar s'encén

1 font, 2019.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Font: Simó 1999:59.
Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.4. La mar i els seus estats», p. 79. Edicions del Bullent.

Aigua, que la mar se crema!

1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Aigua, que la mar s'asseca!
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/11/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.