Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1021. Editorial Selecta-Catalonia.
Aigua, Senyor, que la mar es crema
11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1915.
Aigua, Senyor, que la mar es crema
7 fonts, 1951.
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
És una demanda humorística al cel en temps de sequera.
Equivalent en castellà: Agua le pido a Dios, y a los políticos, nada | Agua Dios misericordia.
Lloc: Catalunya del Nord.
Es diu quan hi ha manca de pluja.
Aigua, que la mar s'encén
2 fonts, 1997.
Lloc: Vinaròs (Baix Maestrat).
Font: Simó 1999:59.
Lloc: Vinaròs.
Aigua, que la mar s'asseca!
1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Aigua, que la mar se crema!
Lloc: Lleida.
Aigua, que la mar se crema!
1 font, 1915.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Aigua, que la mar s'asseca!
Lloc: Lleida.