Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1043. Editorial Selecta-Catalonia.
Al blat tardà sempre li falta aigua
8 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1951.
Al blat tardà, sempre li falta aigua
2 fonts, 1951.
Al blat tardà sempre li fa falta una aigua
1 font, 1992.
Refrany d'ordre moral.
Al blat tardà, sempre li falta una aigua
1 font, 1984.
Els blats d'hivern poden deixar de granar quan es sembren massa tard.
El blat tardà sempre li falta una «aiguà» (aiguada)
1 font, 1989.
En certes ocasions no es podia fer la correcció adient, per motiu que si es feia es perdia la rima; en tals casos hem deixat el refrany en la seua forma col·loquial, especificant a part la paraula adequada corregida.
Lloc: País Valencià.
El blat tardà, sempre li falta una «aiguà» (aiguada)
1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.
El blat tardà, sempre li falta una aiguà
1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Ser com lo blat tardà: sempre li falta una aigua
1 font, 1987.
De general aplicació, no sols en la sembra, sinó en reptar a tot aquell que no fa les coses al seu temps.