Paremiologia catalana comparada digital

Al coll

13 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1857.

Portar al coll

4 fonts, 1857.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 85. Hermanos Espasa, Editores.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Sintaxi. Capítulo 7. De la preposicion. Índice alfabético de las voces que pueden presentar alguna duda sobre la preposicion que piden», p. 241. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Fr. met. Mantenir á algú ó acreditar mòlt de ell.
Equivalent en castellà: Llevar en hombros, traer ó llevar en las ancas.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Coll», p. 382. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. met. Mantenir á algú ó acreditar mòlt de ell.
Equivalent en llatí: Suis opibus aliquem sustentare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Coll», p. 382. Hermanos Espasa, Editores.
Rondalla.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. P», p. 55. Edicions Víctor.

Al coll

2 fonts, 2017.
Portar algú o alguna cosa carregant-ne tot el pes (principalment sobre les espatlles).
El xiquet plorava perquè volia que son pare el duguera al coll.
Sinònim: A coll | Al be | A collibè.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Coll», p. 120. Llibres de l'Index, S.A.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1760. Publicacions de la Universitat de València.

Al coll (Cast.)

1 font, 1966.
Sinònim: A coll.
Caralt, Ramon (1966): Parleu bé el català - I - Vocabulari d'incorreccions «Locucions adverbials i frases corrents», p. 74. Editorial Claret.

Dur al coll (una cosa)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1776. Publicacions de la Universitat de València.

Péndrer al coll

1 font, 1865.
Fr. Carregarse alguna cosa á las espatllas.
Equivalent en castellà: Cargar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Péndre y péndrer», p. 310. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Carregarse alguna cosa á las espatllas.
Equivalent en llatí: Humeris aliquid tollere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Péndre y péndrer», p. 310. Hermanos Espasa, Editores.

Portar (algú) al coll

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1816. Publicacions de la Universitat de València.

Portar qualcú al coll

1 font, 1926.
Mantenir-lo, subvenir a les seves despeses.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «1 Coll I». Editorial Moll.