Paremiologia catalana comparada digital

Al cul me les fums bullides

8 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1983.

Al cul me les fots bollides

4 fonts, 1983.
Lloc: Matarranya.
Blanc, Miquel (1983): Refranyer del Matarranya «Cul», p. 26. El Llamp.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Cos humà». Web.
Quan algo tan te sen anfot i vols anviarlos a paseig.
Lloc: Mequinensa.
Grup de Mequinensa (2013): Paraules, refrans i frases aportades per gent del poble «Locucions adverbials i frases corrents», p. 68. Web.
Expressió per desentendre's d'una qüestió.
Font: MR, CL.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 131. Instituto de Estudios Turolenses.

Al cul me les fums bullides

2 fonts, 1988.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La conformitat i la disconformitat», p. 104. Pagès Editors.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Frases fetes i modismes populars de la llengua catalana», p. 202. Editorial Millà.

Al cul me les claves

1 font, 2023.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. A», p. 12. Amics de Tous.

Al cul me les fots bullides

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «C 3932», p. 414. Columna Edicions.