Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la mort», p. 1116. Editorial Selecta-Catalonia.
No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles
17 recurrències en 13 variants. Primera citació: 1928.
No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles
4 fonts, 1935.
De: Amades i Gelats, Joan.
Font: La mort, Costums i creences (1935).
No hi ha mort sense rialla, ni casament sense plor
2 fonts, 1997.
Manifiesta que nunca falta motivo para reir en las cosas más serias de la vida, como para llorar en las más alegres y festivas.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Marina Baixa.
No hi ha mòrt sense rialles, ni casament sense plòr
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
No hi ha mort sense rialles, ni casament sense plor
1 font, 1989.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
No hi ha mort sinse rialles ni nóvia sinse plorar
1 font, 2017.
No hi ha morts sense rialla ni casament sense plor
1 font, 1992.
No hi ha sotarrar sense rialles ni boda en què falten plors
1 font, 2017.
No hi ha soterrar sense «rises» ni casament sense plors
1 font, 1987.
No hi ha soterrar sense riotes ni casament sense plors
1 font, 2011.
En els enterraments no és estrany veure riure algun dels assistents, perquè és una ocasió en la que persones que feia temps que no es veien s'alegren del retrobament, o recorden alguna anècdota del difunt; mentre que en alguns casaments se sol plorar d'alegria.
No hi ha soterrar sense rises, ni boda sense plors
1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
No hi ha soterrar sense rises, ni casament sense plors
1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
No hi ha soterrar sense riures ni boda sense plors
1 font, 1989.
Lloc: País Valencià.