Paremiologia catalana comparada digital

Al llaurador, tot li fa

10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.

Al pobre tot li fa

5 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 30. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Lloc: L'Alcúdia (Ribera Alta del Xúquer).
Trescolí Bordes, Oreto (2010): «Dites valencianes». Correu electrònic.
S'apanya amb qualsevol cosa.
Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera, p. 32. Edicions del Bullent.
(2008): L'Estel «Dites i refranys», p. 29. Revista L'Estel.

Al llaurador, tot li fa

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 171», p. 425. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 60. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Al llauraor tot li fa

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 13. Editorial Arte y Letras.

Al pòbre tot li está be

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 14. Editorial Arte y Letras.

Al pobre tot li està bé

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «P 2460», p. 265. Columna Edicions.