Paremiologia catalana comparada digital

Al qui reparteix i guanya, santa Llúcia li trau els ulls

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1987.

Al qui reparteix i guanya, santa Llúcia li trau els ulls

5 fonts, 1987.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Patrona dels cecs. En els jocs de cartes, els jugadors són molt suspicaços i desconfien de qui reparteix la sort.
Sinònim: Similar: Qui en fa cent i no en fa una, no en fa ninguna || Contrari: Al saber li diuen sort.
Equivalent en castellà: Quien parte y reparte se queda con la mejor parte || Contrari: Quien parte y reparte se queda con la mejor parte.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 178. Web.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Advertències, consells i reflexions», p. 28. Editorial l'Esquer.
Pàmies i Riudor, Víctor (2011): Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Autoedició.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Ulls», p. 212. Universitat Miguel Hernández.

Al que repartint s'enganya, li furga els ulls santa Llucia en una canya

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 31. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).