Paremiologia catalana comparada digital

Al temps se li ha de donar el que és seu

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1915.

Al temps se li ha de donar el que és seu

2 fonts, 1928.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 280», p. 278. Columna Edicions.
Pont, Josep, Prev (1928): Arxiu de tradicions populars, III «Paremiologia», p. 154. José J. de Olañeta, Editor.

Al temps, se li ha de donar el que és seu

2 fonts, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El pas del temps. Temps», p. 231. Edicions Tres i Quatre.
Recomana que es tingui paciència.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les estacions. El temps cronològic», p. 188. Edicions 62.

Al temps se li ha de dar lo que es seu

1 font, 1915.
De: Farnés, Sebastià (1923).
Lloc: Canet de Mar.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0104-0036 «Del folklore de Canet de Mar - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434120304201/309/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al temps, donar-li el que és seu

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIX. El pas del temps. El temps», p. 139. Pagès Editors.

Al temps, se li ha de donar el que passa

1 font, 2014.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, I «Els refranys. II. El calendari. El temps cronològic», p. 208. Llibres de l'Index, S.A..