Paremiologia catalana comparada digital

Alacantins, pocs i fins

11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1928.

Alacantins, pocs i fins

8 fonts, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Valencians», p. 1225. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «València», p. 90. Edicions El Mèdol.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Alacantí. Alacant». Manuscrit.
Escarré, Salva (2021): «https://twitter.com/tradescarre/status/1434974507857502217». Twitter.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 633», p. 345. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Gentilicis», p. 475. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 55. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Alacantins / pocs i fins

1 font, 1992.
Lloc: Alcoi.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. VII. L'Horta d'Alacant. Tòpics de l'Horta d'Alacant», p. 198. Fundació Caixa Castelló.

Alacantins, tots borratxos i fins

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «València», p. 90. Edicions El Mèdol.

Alicantíns, pòcs y fins

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 13. Editorial Arte y Letras.