Paremiologia catalana comparada digital

Allà

23 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1847.

Allà

4 fonts, 1926.
Adv. i prep. En aquell lloc (indicant situació).
Deu esser comptada axí com costava alla de on partí, Consolat, c. 97. Com foren allà a la mar, lo senyor rey descavalcà, Muntaner Cròn., c. 95. E allà no havia altra persona, Eximenis Lux. 26.
Equivalent en castellà: Allá | Allí.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Allà I. 1», p. 571. Editorial Moll.
Adv. i prep. A aquell lloc (indicant direcció).
Me n'aní allà hon era lo senyor infant, Muntaner Cròn., c. 265. Allà aboca ses ires hont més arreu pot batre, Atlàntida iii.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Allà I. 2», p. 571. Editorial Moll.
Adv. i prep. (per extensió, aplicat al temps) Devers, prop de.
Equivalent en castellà: A eso de.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Allà I. 3», p. 571. Editorial Moll.
Prep. A l'altra banda, més lluny.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Allà II», p. 571. Editorial Moll.
Adv. Adverbi locatiu distal (vid. ací, astí). Fa referència a un indret que es troba relativament lluny, tant de qui parla com de qui escolta, i que té una localització poc precisa (vid. Allí).
Pr'ací entà allà, an aguella clotada.
Sinònim: V. Ací | Astí | Allí.
Lloc: Ribagorça.
Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça (2022): Petit diccionari ribagorçà «A», p. 15. Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.
Adv.
Equivalent en castellà: Allí, Allá, Acullá.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 10. Editorial Diàfora.
Les principaux adverbes de lieu.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon; Verdaguer, Pere (1977): Terra Nostra, 25 - El català a l'escola primària «Grammaire: L'adverbe», p. 73. Terra Nostra.

Allá

4 fonts, 1847.
Advèrbis locals.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 29. Advèrbis», p. 18. Baguñá, editor.
Nòta, sobre les partícules, una còsa importantíssima. N'hi han que sí que varien algunes llètres, però és a voluntat del qui escriu, sense que cada una de les variacions tingui significació especial, y ho escriuré lliurement, al meu albir, perquè cada forma vòl dir exactament lo mateix que les semblantes.
Sinònim: Allí.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «II. Variacions de les paraules: Morfologia. 13. 50», p. 28. Baguñá, editor.
Sinònim: Llá (*).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. Barbarismes. LL», p. 83. Baguñá, editor.
Equivalent en castellà: Allá.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VII. Del adverbio. Adverbios de lugar. Simples», p. 56. Hermanos Espasa, Editores.
Lugar.
Equivalent en castellà: Allá.
Duran y Escayola, Luis (1881): Temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano «Adverbios simples y compuestos», p. 85. Imprenta del Ferrocarril.
Equivalent en castellà: Allá.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VII. Del adverbi. Adverbis de Lloch», p. 138. Imprenta de A. Berdeguer.
Equivalent en castellà: Allá.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VII. Del adverbi. Adverbis de Lloch», p. 139. Imprenta de A. Berdeguer.

Lla

2 fonts, 1926.
Adv. Allà; en direcció a allà.
Anà tant la com li plach per lo boscatge, Llull Cavall. 5 | Per contrari de temps no pogueren anar lla, Pere IV, Cròn. 41 | Callant lla hon devia parlar, Eximenis Conf. 15.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Lla 1». Editorial Moll.
S'usa principalment en combinació i contraposició a «ça».
No havia guardat ça ni lla que y pogués veer pobretat, Llull Blanq. 69 | No deuen anar ça e lla, Scachs 105.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Lla 1. a)». Editorial Moll.
Cap allà.
… l'un va per'ci, l'altre per'lla (Verger, 1).
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lla», p. 113. Edicions Polígrafa.

Allans

1 font, 1926.
Adv. (dial.) Allà; devers.
Equivalent en castellà: Allá.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Allans», p. 574. Editorial Moll.

Allines

1 font, 1926.
Adv. Allà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Allines», p. 584. Editorial Moll.

Allineta

1 font, 1926.
Adv. Allà.
Sinònim: V. allí, art. 1.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Allineta», p. 584. Editorial Moll.

Allinetes

1 font, 1926.
Adv. Allà.
Sinònim: V. allí, art. 1.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Allinetes», p. 584. Editorial Moll.

Llá

1 font, 1907.
Principals intergeccions impropies. Partícules.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 35. Principals intergeccions impròpies», p. 20. Baguñá, editor.

Llá (*)

1 font, 1907.
Sinònim: Allá.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. Barbarismes. LL», p. 83. Baguñá, editor.