Paremiologia catalana comparada digital

Als lladres, si els veus, deixa'ls córrer

9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1900.

Als lladres, si els veus, deixa'ls córrer

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1139. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XIV. Els sentiments i les actituds. La prudència», p. 106. Pagès Editors.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 422. Edicions 62.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 63. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Als lladres si els veus, deixa'ls córrer

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.

Als lladres si els veus, déixalos correr

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 16. Editorial Arte y Letras.

Als lladres, si els veus deixa'ls córrer

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Als lladres, si els veus, deixa'ls correr

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «A», p. 32. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Als lladres, si-ls veus, dexa-ls córrer

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «LL», p. 56. Tarascó, Viladot & Cuesta.