Paremiologia catalana comparada digital

Amb la rialla a la boca

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Amb la rialla a la boca

4 fonts, 1926.
Amb expressió molt alegre, amb gran afabilitat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Rialla Loc. b)». Editorial Moll.
Amb expressió molt alegre.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.6. Qualitats i accions intel·lectuals, morals i físiques. 9.6.2. Estat d'ànim. Alegria i tristesa. Riure i plorar. Dites», p. 392. Editorial Moll.
Amb expressió molt alegre, amb gran afabilitat.
Em va anunciar, amb la rialla a la boca, que es casava el mes següent.
Sinònim: Riure-li els ulls (a algú), prendre's (alguna cosa) amb rialles.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Alegre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Loc. adv. [LC]. Amb una expressió molt alegre.
Va comparèixer amb la rialla a la boca.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «rialla ». Institut d'Estudis Catalans.

Amb la risalla a la boca

1 font, 2003.
Totalment sorprès.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «R», p. 139. Institut d'Estudis del Baix Cinca.