Paremiologia catalana comparada digital

Amic d'en Pere, amic d'en Bernat, però més amic de la veritat

11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Amic d'en Pere, amic d'en Bernat, però més amic de la veritat

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 960», p. 416. Columna Edicions.
Amistat.
Font: [F: A, 960].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Tracte.
Font: [F: A, 960].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 188. Web.

Amic d'en Pere, amic d'en Pau, però més amic de la veritat

2 fonts, 2001.
Plató és amic meu, però és més amiga la veritat. Traducció llatina d'una frase atribuïda a Aristòtil (Eth. Nic.), emprada per a expressar el bé suprem de la veritat.
Equivalent en llatí: Amicus Plato, sed magis amica veritas.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «183». Enciclopèdia Catalana.
Pau: Nom propi i cognom derivat del llatí «paulus» ('petit').
Sinònim: V. Pere.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. P. Pau», p. 128. Institut d'Estudis Catalans.
Constata que el més important en qualsevol relació és la veritat i que aquesta preval encara que s'haja de perjudicar un amic. Pere: Nom propi d'home i cognom català que deriva del llatí «Petrus», el qual prové de l'arameu «Kefa» ('pedra, ferm com la roca'). Nom de l'apòstol més important i primer papa.
Equivalent en castellà: Amigo de Platón, pero más amigo de la verdad.
Font: RARM.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. P. Pere», p. 131. Institut d'Estudis Catalans.
Constata que el més important en qualsevol relació és la veritat i que aquesta preval encara que s'haja de perjudicar un amic. Pere: Nom propi d'home i cognom català que deriva del llatí «Petrus», el qual prové de l'arameu «Kefa» ('pedra, ferm com la roca'). Nom de l'apòstol més important i primer papa.
Equivalent en castellà: Amigo Pedro, amigo Juan, pero más amiga la verdad | Mi amigo es Platón y mucho más la verdad.
Font: PCC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. P. Pere», p. 131. Institut d'Estudis Catalans.
Constata que el més important en qualsevol relació és la veritat i que aquesta preval encara que s'haja de perjudicar un amic. Pere: Nom propi d'home i cognom català que deriva del llatí «Petrus», el qual prové de l'arameu «Kefa» ('pedra, ferm com la roca'). Nom de l'apòstol més important i primer papa.
Equivalent en francès: Ami de Socrate, ami de Platon, mais encore plus ami de la verité | Ami de Platon, mais encore plus ami de la verité.
Font: PCC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. P. Pere», p. 131. Institut d'Estudis Catalans.
Constata que el més important en qualsevol relació és la veritat i que aquesta preval encara que s'haja de perjudicar un amic. Pere: Nom propi d'home i cognom català que deriva del llatí «Petrus», el qual prové de l'arameu «Kefa» ('pedra, ferm com la roca'). Nom de l'apòstol més important i primer papa.
Equivalent en llatí: Amicus Plato, sed magis amica veritas | Carus Ioanes, carus Petrus: at mihi Verum erede ipsum caris carius esse viris.
Font: PCC.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. P. Pere», p. 131. Institut d'Estudis Catalans.

Amic d'en pere, amic d'en bernat, però més amic de la veritat

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 535. Edicions 62.

Amic d'En Pere, amic d'En Pau; però més amic de la veritat

1 font, 1926.
Font: Farnés Parem. 233.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Amic, -iga Refr. m)», p. 625. Editorial Moll.