Paremiologia catalana comparada digital

Amic d'en Pere, amic d'en Bernat, però més amic de la veritat

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1992.

Amic d'en Pere, amic d'en Bernat, però més amic de la veritat

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 960», p. 416. Columna Edicions.
Amistat.
Font: [F: A, 960].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 176. Web.
Tracte.
Font: [F: A, 960].
Sánchez Férriz, Miquel Àngel (2003): Elaboració d'un recull de proverbis en diverses llengües europees, amb l'establiment de les equivalències corresponents, per a la seva utilització com a recurs pedagògic a la classe de llengües estrangeres «Annex IV. Índex temàtic», p. 188. Web.

Amic d'en pere, amic d'en bernat, però més amic de la veritat

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 535. Edicions 62.

Amic d'en Pere, amic d'en Pau, però més amic de la veritat

1 font, 2001.
Plató és amic meu, però és més amiga la veritat. Traducció llatina d'una frase atribuïda a Aristòtil (Eth. Nic.), emprada per a expressar el bé suprem de la veritat.
Equivalent en llatí: Amicus Plato, sed magis amica veritas.
Peris, Antoni (2001): Diccionari de locucions i frases llatines «183». Enciclopèdia Catalana.