Paremiologia catalana comparada digital

Anar-se'n les anguiles del cabàs

8 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1928.

Anar-se-li a u les anguiles del cabàs

1 font, 1932.
Quan envellix.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1932): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIII, Cuaderno III (Mayo-Junio de 1932) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). A», p. 258. Societat Castellonenca de Cultura.

Anar-se'n les anguiles del cabàs

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1502», p. 555. Columna Edicions.

Anarse'n les anguiles del cabàs

1 font, 2008.
Fer-se vell; perdre una cosa que es tenia com segura.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Anarsen les anguiles del cabáç

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 23. Editorial Arte y Letras.

Eixir-se-li'n a u les anguiles del cabàs

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Els interessos, els negocis i l'administració», p. 45. Editorial l'Esquer.

Esmunyir-se les anguiles del cabàs (a algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1783. Publicacions de la Universitat de València.

Fer eixir les anguiles del cabàs

1 font, 2014.
Fer que una persona s'enfade molt.
La tia eixa amb les seues favades m'ha fet eixir les anguiles del cabàs!
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «F», p. 154. Juli Jordà Mulet.

Traure les enguiles del cabàs

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1836. Publicacions de la Universitat de València.