Intr. S'usa principalment «raure» regit del verb «anar», formant la locució «anar a raure».
La Julita, gràcies a Déu, no podia haver anat a raure en millors mans, Genís Julita 37 | Qui podrà dir si el Lleopard inglès anirà a raure a la gàbia d'un domador de feres…?, Vilanova Obres, iv, 85.
Parar, arribar a tal lloc o persona.
Sinònim: Anar a petar a un lloc.
Lloc: Girona.
Font: DCVB.
Lit. Interrompre la seva trajectòria en algun indret.
La noieta va anar a raure finalment a un convent terrible.
Sinònim: Anar a parar | Anar a petar.
Equivalent en castellà: Ir a parar.
Amb lleugeres diferències de matís. «Anar a raure o a rebotre a tal lloc» equivalen a anar a parar (anar-hi sense tenir-ne voluntat, com empès per la ventura, DCVB). Anar a boleir equival a anar a parar a un lloc, volent-hi anar.
Sinònim: V. Anar a boleir.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
En el minúscul pis de Gràcia, a Barcelona, on ell, la dona i el fill petit anaren a raure al cap d'un sens fi de peripècies dramàtiques, la malenconia se'l menjava viu.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Anar a parar.
El pobre anà a raure a les mans de l'escanya-rals.
Lloc: Urgell.