Lit. Interrompre la seva trajectòria en algun indret.
La noieta va anar a raure finalment a un convent terrible.
Sinònim: Anar a parar | Anar a petar.
Anar a raure
11 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1915.
Anar a raure
6 fonts, 1915.
Equivalent en castellà: Ir a parar.
Amb lleugeres diferències de matís. «Anar a raure o a rebotre a tal lloc» equivalen a anar a parar (anar-hi sense tenir-ne voluntat, com empès per la ventura, DCVB). Anar a boleir equival a anar a parar a un lloc, volent-hi anar.
Sinònim: V. Anar a boleir.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
En el minúscul pis de Gràcia, a Barcelona, on ell, la dona i el fill petit anaren a raure al cap d'un sens fi de peripècies dramàtiques, la malenconia se'l menjava viu.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Anar a parar.
El pobre anà a raure a les mans de l'escanya-rals.
Lloc: Urgell.
Anar a raure (a algun lloc)
1 font, 2004.
Anar a algun lloc sense voler-ho empès per la ventura.
Tenir por d'anar a raure a l'hospital / No podia haver anat a raure a millors mans / El collaret que havia regalat a la seva mare va anar a raure a casa de la veïna.
Sinònim: Anar a espetegar (a algun lloc), anar a parar (a algun lloc), anar a petar (a algun lloc), fer cap (a algun lloc).
Font: EC / EC / *
Anar a raure (a un lloc)
1 font, 1993.
Anar a parar.
Lloc: País Valencià.
Anar a raure a un lloc
1 font, 1993.
Passàrem tot el dia buscant esclata-sangs, fins i tot ens perdérem i anàrem a raure a un refugi de muntanya tancat amb pany i clau.
Lloc: País Valencià.
Nar a raure
1 font, 2017.
Veure-se-les amb algú, haver-s'hi d'entendre de grat o per força, agradi o no. Haver de fer quelcom amb algú que no agrada.
Lloc: Cerdanya.