Anar d'Escila a Caribdis

Sortir d'un perill per caure en un altre.

Ara molts, per horror a la influència castellana, acuden al francès. És anar d'Scil·la a Caribdis. De: Verdaguer, Jacint.

Font: «Renaixement», Barcelona, 26 de juny de 1913.

Segons la mitologia grega, Escil·la era un monstre marí, amagat a l’estret de Messina (que separa Sicília de la península Itàlica) i que devorava tot el que passava a prop seu, i Caribdis un altre monstre que causava remolins molt forts a l’altra banda del mateix estret i feia naufragar tots els vaixells. Per tant, estar entre Escil·la i Caribdis vol dir estar entre dos perills igualment amenaçadors, i que sovint en voler fugir de l’un acabem caient en l’altre.

L’expressió es va originar en l’episodi sobre Ulisses que explica Homer a l’Odissea i designa una situació en què cal triar el menor de dos mals. Més informació a https://rodamots.cat/escreix/odissea-albert-jane-escilla-i-caribdis/.