Paremiologia catalana comparada digital

Anar llatí

26 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1867.

Anar llatí

18 fonts, 1867.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.2. Sants - Misses i processons». Blogger.
Perquè diria que en aquesta accepció deriva del llatí «latus», pla i ample; sense entrebancs, igual com el nom «Aqua Lata» donà el nostre Igualada. I no de «Latium > latinus», [del] rerepaís de Roma.
Artur (2024): «https://x.com/1Cor131517/status/1810277483163291938». Twitter.
Anar de pressa, ràpidament; anar bé de ventre.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sobre l'estat de salut, el pas del temps, les cures i els remeis, les velles i noves paraules», p. 374. Editorial Gregal.
Conocido el uso de la preposicion, creemos propio de este lugar el siguiente índice de las frases mas peculiares del idioma catalan.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte segunda. Sintáxis. Capítulo VI. De la preposicion», p. 81. Hermanos Espasa, Editores.
Per ext. Fer obeir o impartir educació severament.
Aquest mestre els fa anar llatins.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «L/LL», p. 104. Edicions Baix Empordà.
Anar lleuger de ventre.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «L/LL», p. 104. Edicions Baix Empordà.
Anar amb rapidesa. t. Raccionar a temps d'una notícia.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. A», p. 244. Autoedició.
Tenir diarrea, o almenys, no patir d'estrenyiment.
Des que pren dues prunes i un got d'aigua abans d'esmorzar, va llatí i no té cap problema per anar de ventre.
Sinònim: Anar com un raig de càntir, anar com un canal, anar-se'n com el broc d'un càntir, perdre la clau del cul, tenir el ventre fluix.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Diarreic». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Tenir diarrea, o almenys, no patir d'estrenyiment.
Jo normalment vaig llatí; mai no he tingut problemes de restrenyiment.
Sinònim: Anar de ventre, fer de ventre.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Evacuar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Rutllar bé / anar llis, sense entrebancs.
El viatge fou esplèndid; tot va anar llatí; ni un contratemps / Aquesta màquina no va llatina / Des que el seu pare li va cridar l'atenció, el nen va llatí i ja no fa tantes marranades.
Sinònim: Anar sobre rodes, anar a l'hora.
Font: R-M / EC / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Rutllar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Com a «actuar amb rapidesa i sense entrebancs».
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules II. Llement», p. 310. Brau Edicions.
Rutllar bé, absència de contratemps.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Llis, sense entrebancs.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «Anar (o no), anar-se'n (o no)», p. 16. Editorial Millà.
Anar llest, sense entrebancs.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Llatí adv.», p. 201. Edicions 62.
Bastant bé.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. A. Anar», p. 22. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Rutllar bé.
Sinònim: Veg. Anar sobre rodes.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1996): Diccionari de frases fetes «A», p. 30. Edicions 62.
Defecar normal, sense problemes.
Sinònim: Anar fi.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol II. Fisiologia. Sèrie A. Defecar», p. 36. Hora Nova.
Anar bé.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Treballs i ocupacions. Afer: estat», p. 109. Edicions 62.
Anar de pressa.
Lloc: Empordà.
Sabater i Costa, Robert (2021): D'abantes a Xurrencai. El parlar de l'Empordà «Frases fetes. A», p. 74. Gorbs Comunicació i Edicions.
Que algú educa severament.
Aquell mestre els fa anar llatins.
Santaló, Ester (2024): «https://x.com/santaloester/status/1810020692215333317». Twitter.
Quan una cosa va bé.
El motor va llatí.
Santaló, Ester (2024): «https://x.com/santaloester/status/1810020692215333317». Twitter.
Tenir cagarrines.
Santaló, Ester (2024): «https://x.com/santaloester/status/1810020692215333317». Twitter.
Que algú va de pressa.
Caminava llatina per la vorera.
Santaló, Ester (2024): «https://x.com/santaloester/status/1810020692215333317». Twitter.
Vol dir tenir els ormeigs de pesca i els bastiments ben posats i ben fets per poder pescar bé.
Lloc: Cambrils (Baix Camp).
Savall Rom, Josep Lluís (1991): El vocabulari dels pescadors de Cambrils «13. Paremiologia», p. 121. Associació d'Estudis Reusencs.

Anar llati

1 font, 1920.
Tenir colic. De: Serra i Manent, Pere.
Lloc: Granollers del Vallès.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1920): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0706/0040 «35 comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1365248». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Aquest sí que va llatí!

1 font, 2012.
Quan un fa la feina de manera ràpida i ben feta.
Sinònim: Aquest sí que va llement!
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Del treball», p. 68. Brau Edicions.