Paremiologia catalana comparada digital

Any de gelada, any d'oliada

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1934.

Any de gelada, any d'oliada

7 fonts, 1934.
Lloc: Terra Alta.
Alanyà i Roig, Josep (2003): Etnografia de la Terra Alta «35.5.1. Any», p. 481. Consell Comarcal de la Terra Alta.
Lloc: Xerta (Baix Ebre).
Aliern Pons, Francesca (1995): Xerta. Recull popular «Refranyer», p. 217. Manuscrit.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Vària», p. 1014. Editorial Selecta-Catalonia.
Les gelades hivernals que poden ser considerades "normals", són rebudes com a positives. Entre altres coses, milloren l'estructura del terreny.
Catafal Roca, Joan (1984): Interpretació científica d'aforismes, frases fetes i creences populars relacionades amb l'agricultura «20. L'olivera (Olea europea). 20.1 L'estat de l'olivera i el clima. 20.1.2. Les gelades», p. 247. Manuscrit.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Moreira, Joan (1934): Moreira, Joan. Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa. Imprenta Querol, Tortosa, 1934. Ed. facsímil, Tortosa, 1999 «Manollet de refrans recullits directament de llavis del poble tortosí. Del any», p. 152. Impremta Querol, Tortosa.
Lloc: Roquetes.
Ollé i Garcia, Francesc (2000): «El folklore ebrenc religiós i laic al voltant de l'oli i de l'olivera» «a.1. Dites laiques», p. 134. AdR.
Lloc: Aldover (Baix Ebre).
Villamón Piñol, Ismael; Aliern Pons, Francesca (1997): Aldover, «passat i present» «El refranyer», p. 100. Ajuntament d'Aldover.

Any de gelada, any d'olivada

1 font, 1992.
És un fet totalment comprovat que l'any que gela, les olives són més grosses i abundants.
Lloc: Tortosa.
Barceló i Àlvarez, Àngel (1992): Dites, cobles i rondalles. «Tradició oral de la comarca de Tortosa» «Dites del camp», p. 276. Servei Local de Català de Tortosa.