Paremiologia catalana comparada digital

La nit de la Cena, la lluna plena

34 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1909.

La nit de la Cena, la lluna plena

11 fonts, 1926.
Lloc: Urgell, Segarra.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear III «Cena Refr». Editorial Moll.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Lluna Refr. bb)». Editorial Moll.
Diu la tradició popular que el sant Sopar va tenir lloc a la llum natuural de la lluna i sense claror artificial de cap mena, car la casa de Simó comptava amb grans finestrals que permetien que la claror de l'astre de la nit entrés sense destorbs. D'ací que el dia d'avui s'escaigui en pleniluni.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català II «Quaresma. Dijous Sant», p. 790. Salvat, S.A. de Ediciones.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Lluna», p. 69. Editorial Moll.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (1998): Revista Bellpuig, 582 «Refranyer popular. Abril», p. 27. Revista Bellpuig.
Lloc: Artà.
Esteva, Antoni (2001): Revista Bellpuig, 642 «Refranyer popular», p. 16. Revista Bellpuig.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 328», p. 436. Columna Edicions.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Plenilunis», p. 650. Web.
La Neotípia (1936): Calendari amb refranys per tots els dies «Abril», p. 7. La Neotípia.
La Setmana Santa sempre s'ha d'escaure en el pleniluni de març.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes mòbils i generals», p. 173. Edicions 62.

La nit de la cena, la lluna plena

3 fonts, 2010.
La Setmana Santa sempre ha d'escaure's en pleniluni. De: Amades i Gelats, Joan.
Font: Calendari de refranys (1933).
Amades, Joan, ACJA (2023): «https://twitter.com/amades_acja/status/1643735264832147457». Twitter.
Lloc: Olesa de Bonesvalls - Sant Pau d'Ordal (Penedès).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.
De: Pujol i Vila, Josep | Amades, Joan.
Font: 10.000 refranys catalans, 370 frases fetes (Tarragona: Arola, 2012) | Calendari de refranys (Tarragona: El Mèdol, 2002).
Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú de Vic (2021): Sala infantil i juvenil de la Biblioteca Joan Triadú de Vic «Els refranys catalans: Abril - https://bibdevicinfantil.wordpress.com/2022/04/22/els-refranys-catalans-abril/». Blogger.

Dijous de la Cena, lluna plena; tant si es plena com no's plena es dijous de la cena

2 fonts, 1915.
De: Capdevila, Sanç (1916-17).
Lloc: Sant Martí de Maldà (Lleida).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0103-0024 «Adagis sobre Meteorologia popular i Economia agrícola - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433690304201/25/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
De: Capdevila, Sanç.
Lloc: Sant Martí de Maldà.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0103/0024 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1332580». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

La nit de la Cena, / la lluna plena

2 fonts, 1930.
La Setmana santa sempre s'ha d'escaure en el pleniluni de març.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Abril», p. 15. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Hi ha altres diversos proverbis referents a la lluna.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 83. Butlletí de Dialectologia Catalana.
El Dijous Sant s'escau sempre el pleniluni de març.
Lloc: Urgell, Segarra.
Sanchis Guarner, Manuel (1951): Calendari de refranys «Mes de març. Setmana Santa», p. 60. Editorial Barcino.

La nit de la Cena, lluna plena

2 fonts, 2003.
«Cena» es castellanismo que facilita la rima, y que muy probablemente se debe a la influencia del español en los usos litúrgicos.
Sinònim: Dijous de la Cena[,] lluna plena.
Font: Amades (1989, VI, 76).
Gargallo Gil, José Enrique (2003): «Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà». Refranes romances del mes de marzo «9. Marzo y los períodos movibles (Cuaresma, Semana Santa y Pascua). 9.1. Cuaresma», p. 50. Editorial Paraninfo.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 3. Dels 'festanyals', de Carnestoltes, de la Quaresma, de la Setmana Santa i de l'Advent», p. 63. Edicions Salòria.

Dijous de la cena, / lluna plena

1 font, 1969.
El Dijous Sant cau sempre després del pleniluni de març.
Lloc: Castellbò, Falset.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna plena», p. 244. Edicions Polígrafa.

Dijous de la Cena[,] lluna plena

1 font, 2003.
«Cena» es castellanismo que facilita la rima, y que muy probablemente se debe a la influencia del español en los usos litúrgicos.
Sinònim: La nit de la Cena, lluna plena.
Font: Farnés (1997,VI:322).
Gargallo Gil, José Enrique (2003): «Més ençà o més enllà, la Quaresma en març caurà». Refranes romances del mes de marzo «9. Marzo y los períodos movibles (Cuaresma, Semana Santa y Pascua). 9.1. Cuaresma», p. 50. Editorial Paraninfo.

La nit de la Cena fa lluna plena

1 font, 1923.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1923): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Anys XIX. Manresa, març de 1923, núm. 80», p. 384. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

La nit de la Cena la lluna plena

1 font, 2021.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ) «Calendari. A», p. 2_741.jpg. Manuscrit.

La nit de la Cena, / lluna plena

1 font, 1968.
Dijous de Cena: és el dijous Sant.
Sinònim: Pel dijous de Cena, lluna plena.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dijous de Cena», p. 158. Edicions Polígrafa.

La nit de la Cena, la lluna es plena

1 font, 2021.
Lloc: Prat del Llobregat.
Ricart Matas, Josep (2021): Fons paremiològic de Josep Ricart Matas, dipositat a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (RACBASJ), p. 2_525.jpg. Manuscrit.

Nit de cena, lluna plena

1 font, 1978.
Lloc: Rosselló.
Pons, Josep (1978): «Com la processó de la setmana santa va per descobrir un segrest», p. 78. Almanac Català del Rosselló.

Pel dijous de Cena, lluna plena

1 font, 1968.
Dijous de Cena: és el dijous Sant.
Sinònim: La nit de la Cena, / lluna plena.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Dijous de Cena», p. 158. Edicions Polígrafa.

Pel dijous de la cena, / La lluna es plena

1 font, 1909.
Si vous questionnez en carême sur l'état de la lune, on vous renseigne par ce distique véridique.
Lloc: Rosselló.
Leguiel, Émile (1909): Revue catalane, 25 (15 janv 1909) «Quelques expressions catalanes», p. 17. Revue Catalane.

Pel dijous de la Cena, la lluna és plena

1 font, 1969.
Equivalent en francès: Pour le Jeudi-Saint la lune est pleine.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «La primavera / Le printemps», p. 560. Robert Morel Editeur.

Per Cendra, lluna tendra

1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 3. Dels 'festanyals', de Carnestoltes, de la Quaresma, de la Setmana Santa i de l'Advent», p. 63. Edicions Salòria.

Per lo Dijous Sant de la cena, lluna plena

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «P», p. 4. Manuscrit.

Per lo dijous sant de la cena, lluna plena

1 font, 2011.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. P», p. 370. Web.