Paremiologia catalana comparada digital

Any de serves, mai el veges

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Any de serves, mai el veges

2 fonts, 1989.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 1677», p. 592. Columna Edicions.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «A», p. 69. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Any de serves, mai lo veges

2 fonts, 1926.
Lloc: Maestrat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Any Refr. C) Referents als accidents meteorològics i agrícoles de l'any pp)». Editorial Moll.
Sembla indicar que si hi ha bon esplet de serves no serà bo el de blat.
Sinònim: Any de serves, any de penes.
Lloc: Maestrat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «1 Serva Refr. a)». Editorial Moll.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Any». Web.

Any de serves, mai «lo» veges

1 font, 2011.
Serva = fruit aspre semblant a la nespla / lo = el, forma antiga. Significa que qui s'alimenta de serves ho fa perquè no té altra cosa que menjar.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Refranyer de la cuina i el vi», p. 93. Web.

Any de serves, mai los veigues

1 font, 1995.
Font: PR.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «El calendari del pagès», p. 17. Instituto de Estudios Turolenses.

Any de serves, may el veges

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «A», p. 25. Editorial Arte y Letras.