Es diu, humorísticament, del qui compra a fiar. Origen: El costum dels botiguers d'«apuntar» en una llibreta allò que, certs clients, els queden a deure, a pagar quan tenen els diners (quan agafen peix, cullen les patates, tallen els raïms, etc.).
Ja tenia diners per a comprar tant de llamí? —Pots comptar! Apunta i no tiris.