Paremiologia catalana comparada digital

Ara és hora, Pere meu!

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Ara és hora, Pere meu!

5 fonts, 1926.
També es diu, completant la frase.
Sinònim: Ara és hora! | Ara és hora, madò Llora!
Exclamació irònica per indicar que una cosa ja s'hauria d'haver fet abans.
Sinònim: Ara és hora, madò Llora! (Men.).
Dit dels que es penedeixen massa tard.
Al·ludeix, humorísticament, a aquells penedits davant d'alguna cosa que ha tardat a produir-se i que s'ha produït en un moment inoportú. Pere: Nom propi d'home i cognom català que deriva del llatí «Petrus», el qual prové de l'arameu «Kefa» ('pedra, ferm com la roca'). Nom de l'apòstol més important i primer papa.
Sinònim: Abans, abans, va dir en Canyot | Ara és hora, madò Llora | Després que fou mort Pasqual, li portaren l'orinal.
Equivalent en castellà: ¡A buenas horas mangas verdes!
Font: OR.
Es diu referint-se als qui es penedeixen d'una cosa quan ja l'han feta, quan ja no té remei (D.).

Ara és hora Pere meu

1 font, 2020.
Lloc: Menorca.

Ara és hora Pere meu!

1 font, 1984.
Quan ja està fet.
Lloc: Menorca.

Ara és hora, Pere meu

1 font, 1996.
Dir o fer una cosa massa tard.
Lloc: S'Arenal.

Ara és hora. Pere meu!

1 font, 1984.
Quan ja no té remei.
Lloc: Menorca.